Imagen material. Agencia y relacionalidad constitutiva

Nerea Nerea Arrojería

doi:10.46516/inmaterial.v10.330

Autors/ores

Nerea Arrojería Universitat de Barcelona (Barcelona, España) https://orcid.org/0000-0002-9190-8203

DOI:

https://doi.org/10.46516/inmaterial.v10.330

Paraules clau:

imatge material, Akram Zaatari, neomaterialismes, intra-acció, agència

Resum

En els darrers anys, la materialitat ha guanyat presència en els estuds del pensament, desbordant el marc de representacional des del qual tradicionalment s'ha abordat la imatge. L’agència que es reconeix en la matèria per afectar i ser afectada pel seu entorn es planteja aquí en el camp de l’art, posant l’èmfasi en les intraccions mantingudes en contactes extrartístics que transformen les imatges capturades pel dispositiu tecnol`ògic. Així, el devenir de la imatge fotogràfica succeix com un procés obert a l'alteritat en tant que matèria relacional i processual cosa que contradiu els marcs de comprensió que l’havien fixat com a objecte estable i tancat a la mirada. Produïdes per terceres persones i amb voluntats alienes a les que avui hi donen sentit, aquestes imatges ferides —com les recollides per Akram Zaatari a l’Arab Image Foundation— han entrat a l’espai expositiu. En un context de crisi ecològica, es planteja la possibilitat. que aquests processos de treball amb imatges prexistents interpel·lin no només la sobreproducció visual, sinò la potència crítica que convoca la imatge com a matèria.

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Biografia de l'autor/a

Nerea Arrojería , Universitat de Barcelona (Barcelona, España)

Investigadora predoctoral, docent i adjunta de comissariat. Màster en Estudis Avançats en Història de l’Art (Premi Extraordinari UB) i Màster en Art Actual: Anàlisi i Gestió (UB IL3). Ha cursat estudis en Història de l’Art (UB) i Fotografia (Grisart). Ha treballat en la mediació cultural (KBr Fundació MAPFRE, Revela’t, Biennal de Fotografia Xavier Miserachs, etc.) i ha col·laborat en revistes especialitzades en imatge tècnica i art contemporani (LUR, A*desk, etc.). Forma part del grup de recerca TIEMPHA. En el marc de la seva tesi, ha realitzat estades de recerca a Múrcia, València i París. Actualment compagina la realització del seu doctorat i la docència a la Universitat de Barcelona amb tasques de direcció adjunta i comissariat a la Biennal XM, a Palafrugell.

Referències

-Appadurai, A. (Ed.). (1986). La vida social de las cosas. Grijalbo.

-Barad, K. (2007). Meeting the universe halfway: Quantum physics and the entanglement of matter and meaning. Duke University Press.

-Barthes, R. (1989). La cámara lúcida. Nota sobre la fotografía. Paidós.

-Bennett, J. (2010). Vibrant matter: A political ecology of things. Duke University Press.

-Blanchot, M. (2007). La amistad. La dicha de enmudecer. Editorial Trotta.

-Boehm, G. (2011). El giro icónico. Una carta. Correspondencia entre Gottfried Boehm y W. J. T. Mitchell (I). En A. García Varas (Ed.), Filosofía de la imagen (pp. 57-70). Ediciones Universidad de Salamanca.

-Bruno, G. (2014). Surface: Matters of aesthetics, materiality, and media. University of Chicago Press

-Dubois, P. (1986). El acto fotográfico: de la representación a la recepción. Paidós.

-Edwards, E. (2002). Material beings: Objecthood and ethnographic photographs. Visual Studies, 17(1), 67-75. https://doi.org/10.1080/14725860220137336

-Edwards, E. (2012). Objects of affect: Photography beyond the image. Annual Review of Anthropology, 41, 221-234. https://doi.org/10.1146/annurev-anthro-092611-145708

-Edwards, E. y Hart, J. (Eds.). (2004). Photographs, objects, histories: On the materiality of images. Routledge.

-Elkins, J. (2021). On some limits of materiality in art history. En G. Aloi y S. McHugh (Eds.), Posthumanism in art and science: A reader (pp. 121-126). Columbia University Press.

-Espejo Ayca, E. (2022). Yanak Uywaña: La crianza mutua de las artes. PCP – Programa Cultura Política.

-Dell’Aria, A. (2018). Folded, scratched, discarded: Photographic memory in the work of Akram Zaatari. AEQAI. https://aeqai.org/folded-scratched-discarded-photographic-memory-in-the-work-of-akram-zaatari/

-Flusser, V. (2002). La filosofía de la fotografía. Síntesis.

-Fontcuberta, J. (2021). Kintsugi. RM Verlag.

-Fox, N. J. y Alldred, P. (2019). New materialism. En P. A. Atkinson, S. Delamont, A. Cernat, J. W. Sakshaug y M. Williams (Eds.), SAGE Research Methods Foundations. https://methods.sagepub.com/foundations/new-materialism

-García Varas, A. y Martínez Luna, S. (2022). Imágenes, acción y poder: la pregunta por las formas de agencia de la imagen. Laocoonte. Revista de Estética y Teoría de las Artes, 9, 39-47. https://doi.org/10.7203/laocoonte.0.9.25703

-Gell, A. (2016). Arte y agencia: Una teoría antropológica. Sb editorial.

-Gumbrecht, H. U. (2005). Producción de presencia: lo que el sentido no puede transmitir. Ediciones Pre-Textos.

-Ingold, T. (2012). Toward an ecology of materials. Annual Review of Anthropology, 41, 427-442. https://doi.org/10.1146/annurev-anthro-081309-145920

-Kopytoff, I. (1986). La biografía cultural de las cosas: la mercantilización como proceso. En A. Appadurai (Ed.), La vida social de las cosas. Grijalbo.

-Latour, B. (2008). Reensamblar lo social: una introducción a la teoría del actor-red. Manantial.

-Martínez Luna, S. (2014). Visualidad y materialidad: El problema de la imagen y el (con)texto. Revista Internacional de Cultura Visual, 1(2), 11-15. https://doi.org/10.37467/gka-revvisual.v1.640

-Merleau-Ponty, M. (2012). Lo visible y lo invisible. Nueva Visión.

-Mitchell, W. J. T. (2011). El giro pictorial: Una respuesta. Correspondencia entre Gottfried Boehm y W. J. T. Mitchell (I). En A. García Varas (Ed.), Filosofía de la imagen (pp. 71-86). Ediciones Universidad de Salamanca.

-Mitchell, W. J. T. (2017). ¿Qué quieren las imágenes? Una crítica de la cultura visual. Sans Soleil.

-Robles de la Pava, J. (2022). Materialidad fotográfica: notas sobre una teoría del entre. Caiana, 20, 56-71.

https://www.academia.edu/83568043/Materialidad_fotográfica_Notas_sobre_una_teoría_del_entre

-Robles de la Pava, J. y Tomasini, C. (Comps.). (2022). La profundidad de las superficies: estudios sobre materialidad fotográfica. ArtexArte.

-Sontag, S. (2006). Contra la interpretación y otros ensayos. Titivillus.

-Soto Calderón, A. (2020). La performatividad de las imágenes. Metales Pesados.

-Soto Calderón, A. (2022). La imaginación material. Metales Pesados.

-Soto Calderón, A. y García Varas, A. (2025). La materialidad de las imágenes (conversación). Concreta: sobre creación y teoría de la imagen, 25, 108-118.

-Zaatari, A. (2018). Contra la fotografía. Museu d’Art Contemporani de Barcelona.