Materia, agencia y diseño: hacia una ontología relacional en los biomateriales

Suzanne Segeur Villanueva; Macarena Valenzuela-Zubiaur; Héctor Torres Bustos; Luis Palmero

doi:10.46516/inmaterial.v10.329

Autors/ores

Suzanne Segeur Villanueva Universitat Politécnica de València (València, España) https://orcid.org/0000-0003-4587-4513
Macarena Valenzuela-Zubiaur Universitat Tecnológica Metropolitana (Santiago, Xile) https://orcid.org/0000-0003-3199-8355
Héctor Torres Bustos Universidad Tecnológica Metropolitana (Santiago, Xile) https://orcid.org/0000-0002-4163-606X
Luis Palmero Universidad Politécnica de Valencia (Valencia, Espanya) https://orcid.org/0000-0003-0046-5134

DOI:

https://doi.org/10.46516/inmaterial.v10.329

Paraules clau:

biomaterials, residus, algues;, realisme agencial, disseny

Resum

Aquest treball proposa un nou enfocament del disseny i l’arquitectura mitjançant l’ús de biomaterials derivats d’algues, integrant una visió posthumanista ecològica i el realisme agencial. En el context de la crisi climàtica, es planteja una ètica del disseny que reconeix l’agència de la matèria i promou relacions col·laboratives entre humans, materials i entorn. Seguint Barad, Bennett i Haraway, es reinterpreta la materialitat com a fenomen intraactiu: les algues no són només recursos, sinó entitats vives amb capacitat d’afectar i ser afectades.

S’exploren materials Do-It-Yourself (DIY) o «fes ho tu mateix» en els Regne vegetabile i Regne Recuperavit, centrats en algues com la Ulva, recollides a la costa d’Algarrobo, Xile. Mitjançant mètodes de fabricació de baixa tecnologia, es va desenvolupar un panell biobasat testat per les seves propietats tèrmiques, hidrofòbiques i de resistència al foc. L’estudi evidencia el potencial d’aquests biomaterials per substituir components industrials, oferint una alternativa sostenible i ecològica.

Així mateix, aquest estudi destaca el rol de les dones recol·lectores com a agensts clau en una economia col·laborativa i circular, valoritzant el coneixement local i la cocreació. Es proposa una estètica i una ètica del disseny en les quals la matèria i el dissenyador coevolucionen en un procés dinàmic i relacional. El protoptip desenvolupat demostra que és possible dissenyar materials amb vida pròpia, capaços de respondre a l’entorn, dissolent la frontera entre natura i cultura, i promovent un model de desenvolupament més just, sostenible i connectat amb el territori.

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Biografies de l'autor/a

Suzanne Segeur Villanueva , Universitat Politécnica de València (València, España)

Arquitecta, Màster en Urbanisme, Diplomada en Terra Crua i doctoranda a la Universitat Politècnica de València. Els seus principals camps d’interès són l’arquitectura, la construcci´o, els materials sostenibles i la revalorització dels residus com a materials de construcció. La seva recerca doctoral explora recerca tècniques mixtes de construcció amb algues, terra crua i estructures de fusta.

Com a acadèmica a la Universidad Tecnológica Metropolitana, ha estat a càrrec de diverses càtedres en construcció i arquitectura, així com de projectes interdisciplinaris i publicacions en docència i materials. En els seus darrers projectes, ha investigat tant la construcció amb algues com la construcció amb miceli.

Macarena Valenzuela-Zubiaur , Universitat Tecnológica Metropolitana (Santiago, Xile)

Acadèmica del Departament de Disseny a la Universidad Tecnológica Metropolitana, Xile. Doctora en Diseny y Gestió de Projectes Industrials per la Universitat Politècnica de València, Espanya. És dissenyadora industrial per la Universidad Tecnológica Metropolitana de Chile i especialista en Gestió Estratègica en Disseny i Projectes per la Universidad de Buenos Aires, Argentina. Coordina el Fab Lab ProteinLab UTEM Chile i és investigadora a INNOVA UTEM, on desenvolupa projectes relacionats amb tecnologies, fabricació digital, materials de base biològica i desenvolupament sostenible. Les seves línies de recerca se centren en la participació de les dones en tecnologia i STEM, entorns d’innovació, desenvolupament sostenible i nous materials. Participa en el grup de recerca FabLat, Fab Lab Madrid Ceu i és investigadora visitant a Elisava a Barcelona.

Héctor Torres Bustos , Universidad Tecnológica Metropolitana (Santiago, Xile)

Doctor en Gestió del Disseny i les TIC per la Universitat Politècnica de València, Espanya. La seva activitat es centra en la innovació tecnològica i la recerca aplicada en entorns i objectes intel·ligents, disseny d’interacció, desenvolupament de productes intel·ligents i materials de base biològica. És director i fundador del Programa de Innovación Institucional Innova UTEM, destinat a generar condicions perquè la UTEM desenvolupi la innovació i l’emprenedoria. Dirigeix el projecte UTEM RM Innovation Hub, que consisteix en la implementació d'una Xarxa de Nodes d’Innovació i Emprenedoria en diferents municipis de la Región Metropolitana per enfortir el desenvolupament de capacitats en innovació, tecnologia i emprenedoria a les comunitats locals.

Luis Palmero , Universidad Politécnica de Valencia (Valencia, Espanya)

nginyer i Doctor en Arquitectura, Edificació, Urbanisme i Paisatge. Doctor Europeus a la Facoltà di Architettura di Firenze, Florència, Itàlia. Llicenciat en Belles Arts per la Universitat Politècnica de València (2005) i Màster en Programa de Patología de la Edificación al Departamento de Construcciones Arquitectónicas de la Universitat Politècnica de València (2007). Titulació Científica Nacional Italiana Profesor Titular des del 12/11/2018 (MIUR). Profesor Titular de Ingeniería de la Edificación a la Universidad Politécnica de Valencia (1996–2010) i exdirector de la “Cátedra UNESCO de Universidad y Patrimonio” U.P.V. (2016–2018). Ha desenvolupat diferents àrees acadèmiques en Arquitectura i Enginyeria, amb èmfasi en l’edificació i aspectes tècnics. És editor en cap i fundador de la Revista Internacional de Tecnología Arquitectónica y Sostenibilidad Vitruvio, creada el 2015 per promoure i difondre activitats de recerca en els camps de l’Arquitectura i l’Enginyeria de l’Edificació. El seu objectiu és la reinterpretació dels principis de firmitas, utilitas i venustas del De Architettura de Vitruvio segons les necessitats del món modern. Des del 2018, Vitruvio forma part de la llista de revistes científiques reconegudes per Scopus i altres referències científiques importants.

Referències

-Alvear, F. (2024). El rol de la mujer en la pesca artesanal. Biblioteca del Congreso Nacional de Chile 87(4).

-Anderson, C. (2012). Maker: The New Industrial Revolution. Crown Business.

-Ascuntar-Rivera, M. C., Valbuena-Buitrago, W. S. y Ayala-Gallardo, F. R. (2022). Materiales Do It Yourself DiY: exploraciones emergentes sobre las cualidades expresivo-sensorio-emocionales. Arte, Individuo y Sociedad, 35(1), 139-156. https://doi.org/10.5209/aris.81187

-Ashby, M. y Johnson, K. (2013). Materials and design: the art and science of material selection in product design. Elsevier.

-Barad, K. (2007). Meeting the universe halfway: Quantum physics and the entanglement of matter and meaning. Duke University Press. https://doi.org/https://doi.org/10.1215/9780822388128

-Barad, K. (2017). Troubling time/s and ecologies of nothingness: Re-turning, re-membering, and facing the incalculable. New formations. Journal of Culture/Theory/Politics, 92, 56-86. https://doi.org/https://doi.org/10.3898/NEWF:92.05.2017

-Bennett, J. (2004). The force of things: Steps toward an ecology of matter. Political Theory, 32(3), 347-372. https://doi.org/10.1177/0090591703260853

-Bennett, J. (2010). Vibrant matter: A political ecology of things. Duke University Press. https://doi.org/https://doi.org/10.1215/9780822391623

-Boulton, E. (2016). Climate change as a ‘hyperobject’: a critical review of Timothy Morton’s reframing narrative. WIREs Clim Change, 7, 772-785. https://doi.org/https://doi.org/10.1002/wcc.410

-Braidotti, R. (2013). The Posthuman. Polity Press.

-Diario El Regional. (2025, 11 de noviembre). Inician proyecto impulsado por municipio que permite recolección de algas de antes que varen en playa La Herradura. Diario El Regional. http://www.diarioregional.cl/notaene2413d.html

-Donoso, S., Wechsler, A. (2020). Los materiales bio basados y el paradigma desarrollista latinoamericano: perspectivas desde el diseño industrial. Cuadernos del Centro de Estudios en Diseño y Comunicación (114). https://doi.org/10.18682/cdc.vi114.4116

-Duarte, S., Romani, A. y Rognoli, V. (2024). Emerging materials for transition: A taxonomy proposal from a design perspective. Sustainable Futures. https://doi.org/10.1016/j.sftr.2024.100155

-Ertz, M. (2024). Co-Creation. Encyclopedia, 4(1), 137-147. https://doi.org/https://doi.org/10.3390/encyclopedia4010012

-Fenoglio, V. (2024). Hacia una bioeconomía circular, regenerativa y nuevas formas de producción. Estudio de caso: Proyecto Siempremonte, Provincia de Córdoba, Argentina. Hábitat y Sociedad, (17), 241-262. https://doi.org/10.12795/HabitatySociedad.2024.i17.11

-Gallardo-Fernández, G. L. y Saunders, F. (2018). «Before we asked for permission, now we only give notice»: Women’s entrance into artisanal fisheries in Chile. Maritime Studies, 17(2), 177-188. https://doi.org/10.1007/s40152-018-0110-z

-Gershenfeld, N. (2012). How to make almost anything the digital fabrication revolution. Foreign Affairs, 91(6), 43-57. http://www.jstor.org/stable/41720933

-Grindell, C., Coates, E., Croot, L. y O’Cathain, A. (2022). The use of co-production, co-design and co-creation to mobilise knowledge in the management of health conditions: a systematic review. BMC Health Services Research, 22(1), 1-26. https://doi.org/10.1186/s12913-022-08079-y

-Haraway, D. (1995). Ciencia, cyborgs y mujeres. La reinvención de la naturaleza. (Cátedra). Universitat Politècnica de València.

-Haraway, D. (2006). A cyborg manifesto: Science, technology, and socialist-feminism in the late 20th Century. En The International Handbook of Virtual Learning Environments (pp. 117-158). Springer. https://doi.org/https://doi.org/10.1007/978-1-4020-3803-7_4

-Haraway, D. (2016). Staying with the trouble: Making kin in the Chthulucene. Duke University Press.

-Iglesias, A. (2025). Fenómenos y sistemas simpoiéticos: naturaleza y gráfica (de campo expandido). Aniav - Revista de Investigación en Artes Visuales, 16, 31-46. https://doi.org/https://doi.org/10.4995/aniav.2025.21304

-Karana, E. (2009). Meanings of materials. Technical University Delft.

-Karana, E., Barati, B., Rognoli, V. y Laan, A. Z. Van Der. (2015). Material Driven Design (MDD): A method to design for material experiences. International Journal of Design, 9(2), 35-54.

-Khan, S., Soomro, S. A., Rajaden, D. y Georgiev, G. V. (2023). Co-creation through digital fabrication technology: A systematic literature review. IASDR 2023: Life-Changing Design. https://doi.org/10.21606/iasdr.2023.250

-Kuqo, A. y Mai, C. (2022). Hojas de pastos marinos: un recurso alternativo para la producción de materiales aislantes. Materials, 15(19), 6933. https://doi.org/10.3390/ma15196933

-Kuqo, A., Korpa, A. y Dhamo, N. (2019). Posidonia oceanica leaves for processing of PMDI composite boards. Journal of Composite Materials, 53(12), 1697-1703. https://doi.org/10.1177/0021998318808024

-Kusumastuti, R., Silalahi, M. y Sambodo, M. (2023). Understanding rural context in the social innovation knowledge structure and its sector implementations. Management Review Quarterly, 73, 1873-1901. https://doi.org/https://doi.org/10.1007/s11301-022-00288-3

-Laurenti, R., Singh, J., Cotrim, J. M., Toni, M. y Sinha, R. (2019). Characterizing the sharing economy state of the research: A systematic map. Sustainability (Switzerland), 11(20), 1-21. https://doi.org/10.3390/su11205729

-Lefèvre Martín, Naia (2024). Piñatex, el sustituto sostenible del cuero. GDI. Revista de investigación de Género, Diseño e Innovación, (1), 1-10. https://doi.org/10.63206/GDI-2024-1

-Lessig, L. (2008). Making art and commerce thrive in the hybrid economy. Bloomsbury Academic.

-Liu, Y., Gao, W. y Wang, X. (2023). Research on the history, ecology, and design of folk houses: A review of the literature on seaweed houses in China. Journal of Asian Architecture and Building Engineering, 22(6), 3414-3434. https://doi.org/10.1080/13467581.2023.2213293

-Marchesi, M. y Tweed, C. (2021). Social innovation for a circular economy in social housing. Sustainable Cities and Society, 71, 102925. https://doi.org/10.1016/J.SCS.2021.102925

-Milesi, O. (2024). Chilean fisherwomen seek visibility and escape from vulnerability. Inter Press Service. https://www.globalissues.org/news/2024/08/05/37380

-Morton, J. y O’Brien, D. (2005). Selling your design: Oral communication pedagogy in design education. Communication Education, 54(1), 6-19. https://doi.org/10.1080/03634520500076885

-Morton, T. (2013). Hyperobjects: Philosophy and ecology after the end of the world. University of Minnesota Press.

-Mutizabal-Aros, J., Ramírez, M. E., Haye, P. A., Meynard, A., Pinilla-Rojas, B., Núñez, A., Latorre-Padilla, N., Search, F. V., Tapia, F. J., Saldías, G. S., Navarrete, S. A. y Contreras-Porcia, L. (2024). Morphological and molecular identification of Ulva spp. (Ulvophyceae; Chlorophyta) from Algarrobo Bay, Chile: Understanding the composition of green tides. Plants, 13(9), 1258. https://doi.org/10.3390/plants13091258

-Nakhate, P. y van der Meer, Y. (2021). A systematic review on seaweed functionality: A sustainable bio-based material. Sustainability (Switzerland), 13(11), 6174. https://doi.org/10.3390/su13116174

-Navarrete, S. A., Martínez, C., Troncoso, W. y Tapia, F. J. (2024). Mareas verdes en la Bahía de Algarrobo: Conocimiento ecológico y oceanográfico para informar sobre sus causas y potenciales medidas de mitigación.

-Ochoa Rojas, L. (2025). Realismo Agencial de Karen Barad.

-Ohnishi, S., Osako, M., Nakamura, S., Togawa, T., Kawai, K., Suzuki, K., Yoshida, A., Gomi, K. y Tsuji, T. (2024). A framework for analyzing co-creation value chain mechanisms in community-based approaches: A literature review. Sustainability (Switzerland), 16(7), 2919. https://doi.org/10.3390/su16072919

-ONU. (2019). Informe de los Objetivos del Desarrollo Sostenible 2019, 64.

-Otero, A. (2022). Cocinas, residuos e impresión 3D. Biomateriales basados en cáscaras de huevo y conchas de mejillón. Inmaterial, 7(13), 55-74. https://doi.org/10.46516/inmaterial.v7.145

-Oyarzo-Miranda, C., Otaíza, R., Bellorín, A., Vega, J. M. A., Tala, F., Lagos, N. A., Oyarzún, F. X., Estévez, R. A., Latorre-Padilla, N., Mora Tapia, A. M., Figueroa-Fábrega, L., Jara-Yáñez, R., Bulboa, C. y Contreras-Porcia, L. (2023). Seaweed restocking along the Chilean coast: History, present, and inspiring recommendations for sustainability. Frontiers in Marine Science, 9(January), 1-22. https://doi.org/10.3389/fmars.2022.1062481

-Parisi, S., Rognoli, V. y Ayala-Garcia, C. (2016). Designing materials experiences through passing of time - Material driven design method applied to mycelium-based composites. Proceedings - D and E 2016: 10th International Conference on Design and Emotion - Celebration and Contemplation, March 2020, 239–255.

-Parisi, S., Rognoli, V. y Sonneveld, M. (2017). Material tinkering. An inspirational approach for experiential learning and envisioning in product design education. Design Journal, 20(sup1), S1167–S1184. https://doi.org/10.1080/14606925.2017.1353059

-Rammou, E., Mitani, A., Ntalos, G., Koutsianitis, D., Taghiyari, H. R. y Papadopoulos, A. N. (2021). The potential use of seaweed (posidonia oceanica) as an alternative lignocellulosic raw material for wood composites manufacture. Coatings, 11(1), 1-9. https://doi.org/10.3390/coatings11010069

-Rodríguez-Martínez, R. E., Jordán-Dahlgren, E. y Hu, C. (2022). Spatio-temporal variability of pelagic Sargassum landings on the northern Mexican Caribbean. Remote Sensing Applications: Society and Environment, 27, 100767. https://doi.org/10.1016/J.RSASE.2022.100767

-Rognoli, V. y Ayala, C. (2018). Materia emocional. Los materiales en nuestra relación emocional con los objetos. RChD: Creación y Pensamiento, 3(4), 1-15. https://doi.org/10.5354/0719-837x.2018.50297

-Rojas, C., Rodríguez, K., Cárdenas, J. P., (2023). Evaluation of two Chilean native macroalgae: «Pelillo» (Gracilaria Chilensis) and «Lamilla» (Ulva sp.) for thermal insulation application. Buildings, 13(10), 2322. https://doi.org/10.3390/buildings13102622

-Rossignolo, J. A., Felicio Peres Duran, A. J., Bueno, C., Martinelli Filho, J. E., Savastano Junior, H. y Tonin, F. G. (2022). Algae application in civil construction: A review with focus on the potential uses of the pelagic Sargassum spp. biomass. Journal of Environmental Management, 303(December 2021), 114258. https://doi.org/10.1016/j.jenvman.2021.114258

-Rouse, J. (2004). Barad’s feminist naturalism. Hypatia, 19(1), 142-161. https://doi.org/10.1111/j.1527-2001.2004.tb01272.x

-Sanches, P., Howell, N., Tsaknaki, V., Jenkins, T. y Helms, K. (2022). Diffraction-in-action: Designerly explorations of agential realism through lived data. Conference on Human Factors in Computing Systems - Proceedings. https://doi.org/10.1145/3491102.3502029

-Sauerwein, M., Karana, E. y Rognoli, V. (2017). Revived beauty: Research into aesthetic appreciation of materials to valorise materials from waste. Sustainability (Switzerland), 9(4), 529. https://doi.org/https://doi.org/10.3390/su9040529

-Sernapesca. (2023). Mujeres y hombres en el sector pesquero y acuicultor de Chile 2023. https://www.sernapesca.cl/app/uploads/2024/03/Mujeres-y-Hombres-en-el-sector-pesq-y-acui-2023.pdf

-Soomro, S., Casakin, H. y Georgiev, G. (2021). Sustainable design and prototyping using digital fabrication tools for education. Sustainability, 13(3), 1196; https://doi.org/10.3390/su13031196

-Talibi, S., Page, J., Djelal, C. y Saâdi, L. (2024). Impact of treated red-algae fibers on physico-mechanical behavior of compressed earth bricks for construction. European Journal of Environmental and Civil Engineering, 28(12), 2914-2947. https://doi.org/10.1080/19648189.2024.2329722

-Ullmann, J. y Grimm, D. (2021). Algae and their potential for a future bioeconomy, landless food production, and the socio-economic impact of an algae industry. Organic Agriculture, 11(2), 261-267. https://doi.org/10.1007/s13165-020-00337-9

-Universidad de Chile. (2023). «Hierbas de mar»: Proyecto del Fondo Valentín Letelier realizó taller sobre innovación tecnológica con algas. https://uchile.cl/noticias/207234/proyecto-hierbas-de-mar-realizo-taller-de-innovacion-con-algas

-Valenzuela-Zubiaur, M., Bustos, H. T., Arroyo-Vázquez, M., y Ferrer-Gisbert, P. (2021). Promotion of social innovation through Fab Labs. The case of Proteinlab UTEM in Chile. Sustainability (Switzerland), 13(16), 8790. https://doi.org/10.3390/su13168790

-Van Kesteren, I. E. H., Stappers, P. J. y Kandachar, P. V. (2005). Representing product personality in relation to materials in the design problem. International Conference of the Nordic Design Research Society, 29-31.

-Vempada, S., Nayeem, M., Saduwale, S., Rao, M.V. (2025). Bio-inspired Self - Healing Concrete using Algae - Based healing Agents for Crack Repair. En B. S. Babu et al. (eds.), Proceedings of International Conference on Advanced Materials, Manufacturing and Sustainable Development (ICAMMSD-2024). Advances in Engineering Research, 257, https://doi.org/10.2991/978-94-6463-662-8_78

-Vezzoli, C. (2018). Design for Environmental Sustainability. Springer. https://doi.org/https://doi.org/10.1007/978-1-4471-7364-9

-Wang, M., Hu, C., Barnes, B., Mitchum, G., Lapointe, B. y Montoya, J. (2019). The great Atlantic Sargassum belt. Science, 365(6448), 83-87. https://doi.org/10.1126/science.aaw7912

-Webb, S. (2021). Why agential realism matters to social work. The British Journal of Social Work, 51(8), 2964-2981. https://doi.org/https://doi.org/10.1093/bjsw/bcaa106

-Wolaniuk, L. (2023). La realidad como intra-actividad: implicancias post-metafísicas del Realismo Agencial de Karen Barad. Actas AFRA 2023: Congreso Nacional de Filosofía.

-Zannen, S., Halimi, M. T., Hassen, M. Ben, Abualsauod, E. H. y Othman, A. M. (2022). Development of a multifunctional wet laid nonwoven from marine waste Posidonia oceanica technical fiber and CMC binder. Polymers, 14(5), 865. https://doi.org/10.3390/polym14050865

-Zhang, T. C., Jahromi, M. F. y Kizildag, M. (2018). Value co-creation in a sharing economy: The end of price wars? International Journal of Hospitality Management, 71, 51-58. https://doi.org/10.1016/J.IJHM.2017.11.010