Reflexiones sobre el diseño artesanal como fenómeno emergente en el entorno suburbano

Francisco Javier González Tostado

doi:10.46516/inmaterial.v10.325

Autors/ores

Francisco Javier González Tostado Universitat de Guadalajara (Guadalajara, Méxic) https://orcid.org/0000-0002-1346-8812

DOI:

https://doi.org/10.46516/inmaterial.v10.325

Paraules clau:

neoartesania, artesania urbana, disseny artesanal

Resum

Aquest document explora les diferències entre la neoartesania, l’artesania rural i l’art popular, destacant la complexitat destacant de l’artesania urbana en comparació amb la neoartesania. L'expansió humaba juntament amb els fluxos migratoris des de zones rurals cap a les ciutats i el turisme, han obligat els artesans a reconfigurar les seves pràctiques. Els espais urbans s’han convertit en aparadors ineludibles per a l’art popular, presentant tant oportunitats com reptes per als artesans. També s’analitza com el disseny pot ser un mètode valuós per planificar , conceptualitzar i avaluar la producció artesanal en aquest nou context. Finalment, aquest estudi examina les dinàmiques actuals en diversos tallers a Mèxic, subratllant la sinergia inevitable entre l’artesà, les arts acadèmiques i el disseny, i com aquestes interaccions es reflecteixen també en altres països de la regió.

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Biografia de l'autor/a

Francisco Javier González Tostado, Universitat de Guadalajara (Guadalajara, Méxic)

Doctor en Art i Cultura per la Universitat de Guadalajara, Màster en Màrqueting per l’Institut Tecnològic i d’Estudis Superiors de Monterrey i Llicenciat en Disseny Industrial per la mateixa institució, on actualment exerceix com a Professor Titular A a temps complet. La seva tasca acadèmica i investigadora se centra en les àrees del disseny, la cultura material i la neoartesania, amb un èmfasi en els processos d’hibridació entre tradició artesanal, innovació tecnològica i desenvolupament sostenible. Ha estat president de diverses acadèmies universitàries vinculades amb les teories del disseny, la moda i la gestió tecnològica, així com jurat avaluador del Premi a l’Artesania Jalisco 2022. És autor i coautor de llibres i articles sobre art, disseny i apropiació cultural, i ha presentat ponències en congressos nacionals i internacionals en països com Brasil, Argentina, Equador i Mèxic. El seu compromís amb la divulgació del coneixement es reflecteix també en la seva tasca com a productor del podcast institucional del Centro Universitario de Arte, Arquitectura y Diseño, dedicat a la difusió del disseny contemporani. La seva trajectòria combina docència, investigació i vincle amb comunitats artesanals, contribuint a enfortir el diàleg entre art popular, acadèmia i nous contextos urbans del disseny.

Referències

-Angrosino, M. (2007). Etnografía e investigación participante en investigación cualitativa. Ediciones Morata

-Barro, D. (2023). Artesanía y diseño. Prácticas para la interacción social. Experimenta (97). Revista para la cultura del diseño.

-Bialogorski, A. y Fritz, L. (2021). Neoartesanías: reconfiguraciones en el campo artesanal. Cuaderno (141), 33. https://doi.org/10.18682/cdc.vi141.5109

-González, N. (2024). Historia y moda. https://spotify.link/sjtD9BlodKb

-Historia y Moda. (2024). T.3 Ep.7 - Identidades indígenas a través de la vestimenta [Pódcast]. https://spotify.link/sjtD9BlodKb

-Le Mur, R. (2018). Las estrategias discursivas de los artesanos huicholes en el marco turístico. Alteridades, 28(56).

https://doi.org/10.24275/uam/izt/dcsh/alteridades/2018v28n56/le

-Mallet, A. (2022). Una modernidad hecha a mano: diseño artesanal en México, 1952-2022. Museo Universitario Arte Contemporáneo (MUAC).

-Mexicohistorico.com. (2023). The role of Mexican artisans in preserving cultural identity. https://www.mexicohistorico.com/paginas/The-Role-of-Mexican-Artisans-in-Preserving-Cultural-Identity.html

-Moreno, J. H. (2016). [Reseña del libro Modernidad líquida de Z. Bauman]. Política y Cultura, 45, 279-282. https://biblat.unam.mx/es/revista/politica-y-cultura/articulo/bauman-zygmunt-modernidad-liquida-mexico-fondo-de-cultura-economica-2003

-Pozo, R. (2015). TXT.URE. https://www.txt-ure.mx/tule-collection

-Rivera Cruz, M. L., Alberti Manzanares, P., Vázquez García, V. y Mendoza Ontiveros, M. M. (2008). La artesanía como producción cultural susceptible de ser atractivo turístico en Santa Catarina del Monte, Texcoco. Convergencia. Revista de Ciencias Sociales, 15(46), 225-247. https://www.scielo.org.mx/scielo.php?pid=S1405-14352008000100010&script=sci_arttext

-Sales Heredia, F. J. (Comp.). (2013). Las artesanías en México: situación actual y retos. Centro de Estudios Sociales y de Opinión Pública, Cámara de Diputados.

-Universidad Católica de Chile. (2022). Artesanía urbana: los artesanos urbanos.

-Valdez, P. (2020). Impacto ambiental de la alfarería en Tonalá. Geografía y cuidado del entorno. Unidad de Competencia II. https://www.academia.edu/42802050/Impacto_ambiental_de_la_alfarer%C3%ADa_en_Tonal%C3%A1

-Valencia, M. S. (2006). Artesanía urbana. En I Encuentro Latinoamericano de Diseño “Diseño en Palermo” (pp. 27-249). Facultad de Diseño y Comunicación, Universidad de Palermo.

-Vielma Laguna, M., Maldonado Mangui, S. P. y Ullua, S. N. (2022). Los biomateriales y la neoartesanía: estímulos creativos para el diseño industrial. Cuaderno (159), 191-201. https://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/8682179.pdf

-