Metodologia EcoMat: creació artística de materials emergents biobasats (MEB)
DOI:
https://doi.org/10.46516/inmaterial.v10.322Paraules clau:
materials emergents biobasats (MEB), metodologia, experiència material, biomaterials, experiència artísticaResum
En el context postpandèmia, caracteritzat pel ressorgiment del formalisme i de les pràctiques performatives en l’àmbit museístic, aquest article presenta la metodologia EcoMat, una estratègia de creació de materials emergents biobasats (MEB) des d’una perspectiva artística i sostenible. Inspirada en els enfocaments Material Tinkering (MT) i Material Driven Design (MDD), EcoMat proposa repensar la relació entre els éssers humans i la matèria a partir d’una ètica de la cura mediambiental, articulant un model d’investigació creació que integra pensament artístic, experimentació material i generació de coneixement.
Com a estudi de cas, s’examina el projecte de recerca Ecología material: biomaterialidades interespecies en el marco de ciencia, arte y tecnología [EcoMat], en el qual es desenvolupa una metodologia que resignifica l’error, la contingència i l’atzar com a motors creatius. Aquesta proposta metodològica es fonamenta en el realisme crític de Wilfrid Sellars, en els antecedents pedagògics de la Bauhaus i la Vkhutemas, en els corrents de l’art processual i el land art, així com en pràctiques col·laboratives contemporànies. El procés combina l’experimentació amb residus orgànics, la classificació dels materials per format i la catalogació sistemàtica dels resultats. Els resultats evidencien que el material pot actuar com a agent actiu en la generació de forma i significat, desafiant el paradigma tradicional de creació–aplicació i obrint camí cap a una pràctica artística basada en la interacció entre matèria i subjecte. En aquest sentit, EcoMat introdueix una novetat metodològica en situar la pràctica artística com un espai d’innovació material i ecològica, on l’experimentació estètica s’entrellaça amb la recerca mediambiental, científica i tecnològica.
Descàrregues
Referències
- Alarcón, J., Celaschi, F. y Celi, M. (2023). Diseño de materiales: del Basic design al Material Driven Design. Cuadernos del Centro de Estudios en Diseño y Comunicación. Ensayos, (114), 71-83. https://doi.org/10.18682/cdc.vi114.4115
-Ascuntar-Rivera, M., Zuluaga-Tamayo, J. F. y Ochoa-Soto, C. (2023). Del “Do It Yourself” (DIY) a la biocreación contemporánea: reflexiones sobre los modos de hacer en el arte, la ciencia y el diseño. Revista Kepes, 20(27), 139-156. https://doi.org/10.17151/kepes.2023.20.27.7
-Bak-Andersen, M. (2018). Cuando la materia conduce a la forma: el diseño guiado por el material (MDD, Material Driven Design) y la sostenibilidad [When matter leads to form: Material-driven design for sustainability]. Temes de disseny 34, 10-31
Bishop, C. (2024) Disordered Attention How we look at art and performance today. Verso Books.
-Bokov, A. (2020). Avant-garde as Method: Vkhutemas and the pedagogy of space, 1920-1930. Park Publishing.
-Cabrera, A., Nebe, K. y Megill, W. M. (2018). FabMaterials: a journey towards a tangible exploration of materials in prototyping. In Proceedings from the Fab14+ Fabricating Resilience Research Papers Stream, 127-139.
Casciato, M., Fox, G. y Rochester, K. (2019, 10 de junio). Bauhaus. The Getty Research Institute. https://www.getty.edu/research/exhibitions_events/exhibitions/bauhaus/new_artist/matter_materials/
-Chen, P., Manzini, E., Rognoli, V. y Stappers, P. J. (2009). Materials, meaning and design: A conversation on expressive-sensorial properties of materials. The Open Materials Science Journal, 3(1), 10-17.
-Droste, M. (2002). Bauhaus, 1919-1933. Taschen.
-Galloway, A. (2012). The interface effect. Polity.
-Gamman, L. y Thorpe, A. (2017). Tinkering with the future: From design fixing to design thinking (and back again). The Design Journal, 20(sup1), S4332–S4344. https://doi.org/10.1080/14606925.2017.1353059
-Giaccardi, E. y Karana, E. (2015, April). Foundations of materials experience: An approach for HCI. In Proceedings of the 33rd Annual ACM Conference on Human Factors in Computing Systems, 2447-2456.
-Haug, A. (2019). Acquiring materials knowledge in design education. International Journal of Technology and Design Education 29(2), 405-420. https://doi.org/10.1007/s10798-018-9440-6
-Jay, M. (2003). Devolver la mirada: La respuesta americana a la crítica francesa al ocularcentrismo, En J. L. Brea (Ed.), Estudios visuales. Ensayo, teoría y crítica de la cultura visual y el arte contemporáneo (Vol. 1, pp. 60-81). CENDEAC.
Karana, E., Barati, B., Rognoli, V. y Zeeuw van der Laan, A. (2015). Material driven design (MDD): A method to design for material experiences. International Journal of Design, 9(2), 35-54
-Karana, E., Hekkert, P. y Kandachar, P. (2009a). Exploring product identity: Properties of materials. Artefact, 4(2), 119-133.
-Karana, E., Hekkert, P. y Kandachar, P. (2009b). Meanings of materials through sensorial properties and manufacturing processes. Materials & Design, 30(7), 2778-2784. https://doi.org/10.1016/j.matdes.2008.09.028
Karana, E., Hekkert, P. y Kandachar, P. (2008). Materials experience: Descriptive categories in material appraisals. En Proceedings of the Conference on Tools and Methods in Competitive Engineering (pp. 399-412). Delft University of Technology.
-Parisi, S. (2020). Material tinkering as a research through design practice. Research in Engineering Design, 31, 193-211. https://doi.org/10.1007/s00163-020-00326-w
-Parisi, S., Rognoli, V. y Sonneveld, M. (2017). Material Tinkering. An inspirational approach for experiential learning and envisioning in product design education. The Design Journal, 20(sup1), S1167-S1184
-Pedgley, O., Rognoli, V. y Karana, E. (2016). Materials experience as a foundation for materials and design education. International Journal of Technology and Design Education, 26(4), 613-630.
-Pizarro, E., Trigo, M. y Marcos, I. (Eds.). (2025). EcoMat: Ecología material. Manual de materiales emergentes biobasados. Asociación EcoHabitar para una Cultura Regenerativa.
-Pizarro, E., Trigo, M. y Marcos, I. (Eds.). (2025). EcoMat: Ecología material. Manual de materiales emergentes biobasados. Asociación EcoHabitar para una Cultura Regenerativa.
-Rego Robles, M. Á. (2023). Visión estereoscópica en el pensamiento de Wilfrid Sellars: enfoques ontológicos a través del arte poscontemporáneo. Artnodes 32, 1-9. https://doi.org/10.7238/artnodes.v0i32.410394
-Rognoli, V. (2020). Dynamism as an emerging materials experience for ICS materials. En V. Ferraro y A. Pasold (Eds.), Emerging materials & technologies (p. 109). Franco Angeli.
-Rognoli, V., Bianchini, M., Maffei, S. y Karana, E. (2015). DIY Materials. En Futurecraft (pp. 138-153). Springer.
-Rognoli, V., Levi, M. y Karana, E. (2011). Materials and expressive qualities for design. Materials & Design, 32(2), 775-782.
-Santulli, C. y Rognoli, V. (2020). Material tinkering for design education on waste upcycling. Design and Technology Education: An International Journal, 25(2), 50-73.
-Sayuti, A. y Ahmed-Kristensen, S. (2020). Understanding emotional responses and perception within new creative practices of biological materials. In Proceedings of the Sixth International Conference on Design Creativity. https://doi.org/10.35199/ICDC.2020.18
-Sellars, W. (1962). Philosophy and the Scientific Image of Man. Frontiers of Science and Philosophy. University of Pittsburgh Press.
-Sellars, W. (1963). Empiricism and the Philosophy of Mind. Routledge & Kegan Paul Ltd.
-Sörensen, C. A. y Rosén, T. (2021). A comparative case study of bio-based material development by designers using a DIY approach in a circular context. En Proceedings of the 23rd International Conference on Engineering and Product Design Education. https://doi.org/10.35199/EPDE.2021.91
-Teixeira, L. F. y Santos, N. S. (2024). Material driven design e logística reversa: Transformação de resíduos em biomateriais. In 5º Congresso Brasileiro de Pesquisa e Desenvolvimento em Design. https://doi.org/10.29327/5457226.1-408
Descàrregues
Publicades
Com citar
Número
Secció
Llicència
Drets d'autor (c) 2025 Esther Pizarro Juanas , Miguel Ángel Rego Robles

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual 4.0.
