Cap a una transformació biomaterial: tensions i contradiccions en la cocreació amb fongs, bacteris i algues en el disseny regeneratiu
DOI:
https://doi.org/10.46516/inmaterial.v11.305Paraules clau:
biomaterials, cocreació multiespècie, ecologies materials, disseny regeneratiu, agència materialResum
Aquest article examina com les pràctiques de cocreació amb organismes vius poden contribuir a la construcció de presents i futurs més regeneratius. La pregunta que guia el text és: “Quines condicions metodològiques, materials i logístiques permeten (o impedeixen) un disseny amb biomaterials alineat amb els cicles ecològics, i quines contradiccions emergeixen en traslladar-lo a contextos professionals i institucionals contemporanis?”.
La contribució es planteja com una reflexió crítica basada en una revisió narrativa de referents internacionals i en l’anàlisi de prototips i casos desenvolupats per aquest equip de recerca, situats en l’àmbit del disseny en sentit ampli. Per fer-ho, es traça un recorregut des d’algoritmes generatius inspirats en geometries naturals fins a processos de disseny que incorporen materials vius i arquitectures adaptatives, assumint la impossibilitat d’un control absolut i la necessitat de reconèixer la coagencialitat de fongs, bacteris i algues.
Els casos analitzats permeten identificar tensions recurrents entre l’ideal de circularitat i les condicions reals de producció: ús inevitable de plàstics (motlles i embalatges), dependència del transport internacional i restriccions imposades per circuits culturals com biennals i exposicions. Com a aportacions, l’article proposa (1) la traçabilitat material com a eina crítica i pedagògica per avaluar decisions i compromisos, (2) una aproximació al disseny que prioritza relacions curoses entre materials, cossos i entorns i (3) criteris analítics transferibles per integrar processos materials vius en fases de prototipatge, documentació i mediació pública. Finalment, s’assenyala l’articulació entre recerca experimental, acadèmia i pràctica aplicada com una condició clau per sostenir aquest tipus de pràctiques en contextos reals.
Descàrregues
Referències
-Barad, K. (2007). Meeting the universe halfway: Quantum physics and the entanglement of matter and meaning. Duke University Press.
-Braidotti, R. (2022). Lo posthumano. Gedisa.
-Elhacham, E., Ben-Uri, L., Grozovski, J., Bar-On, Y. M. y Milo, R. (2020). Global human-made mass exceeds all living biomass. Nature, 588, 442-444. https://doi.org/10.1038/d41586-020-03484-3
-Estévez, A. (s. f.). Biodigital Architecture & Genetics. Biodigital Architecture Master’s Program. http://www.biodigitalarchitecture.com/
-Fallan, K. y Halland, I. (2023). Material Ecologies of Design. Routledge.
-Frazer, J. (1995). An Evolutionary Architecture. Architectural Association
-Gálvez, M. A. (2019). Espacio somático: Cuerpos múltiples. Ediciones Asimétricas.
-Giaccardi, E. y Karana, E. (2015). Foundations of materials experience: An approach for HCI. Proceedings of the 33rd Annual ACM Conference on Human Factors in Computing Systems, 2447-2456.
-Gil-Fournier, M. (2022). Las casas que me habitan. Editorial Arquitecturas Afectivas.
-Haraway, D. J. (2019). Seguir con el problema: Generar parentesco en el Chthuluceno. Consonni.
-Herrero, Y. (2021). Los cinco elementos. Arcadia.
-Karana, E., Barati, B., Rognoli, V. y Zeeuw van der Laan, A. (2015). Material Driven Design (MDD): A method to design for material experiences. International Journal of Design, 9(2), 35-54.
-Karana, E., Pedgley, O. y Rognoli, V. (2013). Materials experience as a foundation for materials and design education. International Journal of Design, 7(2), 1-17.
-Karana, E., Pedgley, O. y Rognoli, V. (2015). On Materials Experience: Design-Driven Research on Materials in Products. Butterworth-Heinemann.
-Mallo, M. (2013). Natural Patterns and Complex Architectures. First International Conference Transformables (pp. 257-262). Universidad de Sevilla.
-Mallo, M. (2015). Sistemas Radiolarios, geometrías y arquitecturas derivadas (Tesis doctoral, ETSAM, UPM).
-Mallo, M., Vidal, M. y Santamaría, J. (2014). Efficient Irregular Tessellation. Biodigital Architecture & Genetics (pp. 374-384). Universidad Internacional de Cataluña (UIC) y ETSARQ.
-Margulis, L. (2002). Planeta simbiótico: Un nuevo punto de vista sobre la evolución. Debate.
-Morton, T. (2018). El pensamiento ecológico. Interzona.
-Novak, M. (1991). Liquid architectures in cyberspace en M. Benedikt (Ed.), Cyberspace: First Steps. MIT Press.
-Oxman, N. (2020). One Material. One Biome. Mediated Matter Group. https://matter.media.mit.edu/projects/one-material-one-biome
-Oxman, N. et al. (2012). Silk Pavilion. Mediated Matter Group, MIT Media Lab. https://www.media.mit.edu/projects/silk-pavilion/overview/
-Parikka, J. (2015). A Geology of Media. University of Minnesota Press.
-Pizarro, E. y Rego, M. Á. (2025). Metodología EcoMat: creación artística de materiales emergentes biobasados (MEB). Inmaterial. Diseño, Arte y Sociedad, 10(20), 56-77. https://doi.org/10.46516/inmaterial.v10.322
-Pizarro, E., Trigo, M. y Marcos, I. (Eds.) (2025a). EcoMat: Ecología material. Archivo de materiales emergentes biobasados. Asociación EcoHabitar para una Cultura Regenerativa.
-Pizarro, E., Trigo, M. y Marcos, I. (Eds.) (2025b). EcoMat: Ecología material. Manual práctico de materiales emergentes biobasados. Asociación EcoHabitar para una Cultura Regenerativa.
Descàrregues
Publicades
Com citar
Número
Secció
Llicència
Drets d'autor (c) 2026 María Mallo Zurdo
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual 4.0.
