Colonialismes ecològics: estudi del context sociocultural al voltant de Biosphere 2
DOI:
https://doi.org/10.46516/inmaterial.v11.292Paraules clau:
Biosphere 2, contracultura, New Communalists, back-to-the-land, ecologia de cabinaResum
Aquest treball aborda la trajectòria dels agents i el context sociopolític en què es va gestar el projecte Biosphere 2 (1987), situant-los en el marc de la contracultura nord-americana de finals de la dècada de 1970 i el seu desplaçament des de San Francisco cap a New Mexico dins del moviment comunal back-to-the-land.
La hipòtesi principal sosté que iniciatives com Biosphere 2, lluny de constituir una alternativa socioecològica al sistema dominant, van operar com una prolongació de les lògiques del complex tecno-militar nord-americà. Sota una estètica contracultural i un discurs aparentment emancipador, aquest tipus de projectes van incorporar principis derivats de l’imaginari colonitzador de la cursa espacial, i així van contribuir a la legitimació de formes de control ambiental i tecnològic.
La metodologia utilitzada en aquest treball es basa en un enfocament historiogràfic i genealògic interdisciplinari que articula història crítica del disseny sostenible, estudis de ciència, tecnologia i societat, teoria estètica i pensament ambiental, atenent les implicacions socials, tècniques i culturals de Biosphere 2.
Els resultats mostren la influència decisiva que el programa espacial va tindre com a principi ètic subjacent en els inicis del disseny sostenible i del moviment ambiental a Occident. Així mateix, es demostra que el moviment dels New Communalists no va constituir una ruptura amb la cultura dominant, sinó una extensió de les seues lògiques adaptatives mitjançant la producció i la circulació d’imaginaris tecnològics que van reconfigurar l’ambientalisme en clau de gestió tècnica i experimentació ambiental.
Descàrregues
Referències
-Andersson, J. D. (2023). Artificial Earth: A genealogy of planetary technicity. Punctum Books.
-Anker, P. (2005). The closed world of ecological architecture. The Journal of Architecture, 10(5), 527-552.
-Danowski, D. y Viveros de Castro, E. (2019). ¿Hay mundo por venir? Ensayo sobre los miedos y los fines. Caja Negra Editora.
-Di Stefano, E., Friberg, C. y Ryynänen, M. (Eds.) (2022). Aesthetic perspectives on culture, politics, and landscape: Appearances of the political. Springer.
-Fuller, B. (1969). Operating manual for Spaceship Earth. Lars Müller Publishers.
-Gentry, L. y Liptak, K. (1991). The Glass Ark: The story of Biosphere 2. Viking Press.
-Gitlin, T. (1989). The Sixties: Years of Hope, Days of Rage. Bantam Books.
-Ivison, T. y Tcharfas, S. (2019). Biosphere 2’s Experimental Life en Kajo-O’Gardy, Russell Huges y Chris L. Smith (Eds.), Laboratory Lifestyles: The Construction of Scientific Fictions (pp. 169-193). MIT Press.
-Kallipoliti, L. (2018a). History of ecological design en Oxford Research Encyclopedia of Enviromental Science. Oxford University Press. https://doi.org/10.1093/acrefore/9780199389414.013.144
-Kallipoliti, L. (2018b). The architecture of close worlds. Lars Müller Publishers.
-Kanter, R. M. (1972). Commitment and community: Communes and utopias in sociological perspective. Harvard University Press.
-Martin, B. (2004). The Theater is in the Street: Politics and Performance in Sixties America. University of Massachusetts Press.
-Martínez, P., Santiago, E. y Vindel, J. (Eds.) (2025). Atlas cultural de la energía. Catarata.
-Matusow, A. J. (1984). The Unraveling of America: A History of Liberalism in The 1960s. Harper & Row.
-McHarg, I. L. (1969). Design with Nature. Natural History Press.
-Minguito García, A. P. (2023). El síndrome de la cápsula ecosistémica, o los antihábitats del cierre ecológico. REIA-Revista Europea de Investigación en Arquitectura, (23). https://doi.org/10.64197/REIA.23.965
-Mestre, N. (2020). Over-Designed Ecologies en Sara Marini (Ed.), Nella selva (pp. 110-121). Quodlibet.
-Miller, M. (2011). Spheres, Domes, Limits, Interfaces: The Transgressive Architecture of Biosphere 2. University of Michigan Press.
-Miller, T. (1999). The 60’s Communes: Hippies and Beyond. Syracuse University Press.
-Morffitt, L. (2023). Architecture’s Model Environments. UCL Press.
-Reider, R. (2009). Dreaming the biosphere: The Theater of all possibilities. University of New Mexico Press.
-Sartwell, C. (2010). Political aesthetics. Cornell University Press.
-Scott, F. (2008). Living Archive 7: Ant Farm. Allegorical Time Warp: The Media Fallout of July 21, 1969. Actar.
-Scott, F. (2016a). Outlaw territories: Environments of insecurity/architecture of counterinsurgency. Zone Books.
-Scott, F. (2016b). Securing Adjustable Climate. Columbia Books on Architecture and the City, Lars Müller Publishers.
-Todd, N. y Todd, J. (1994). From Eco-Cities to Living Machines: Principles of Ecological Design. North Atlantic Books.
-Turner, F. (2006). From Counterculture to Cyberculture. University of Chicago Press.
-Ulloa, A. (2002). Pensando verde: El surgimiento y desarrollo de la conciencia ambiental global en G. Palacio y A. Ulloa (Eds.), Repensando la naturaleza: Encuentros y desencuentros disciplinarios en torno a lo ambiental (pp. 205-226). UNAL-Sede Leticia-Imani-ICANH-Colciencias.
Descàrregues
Publicades
Com citar
Número
Secció
Llicència
Drets d'autor (c) 2026 Lucía Sanz Montávez; María Paula Santiago Martín
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual 4.0.
