Apropiació i apreciació cultural: pensar la creativitat i la colonialitat en el món de la moda tèxtil a partir de dos casos etnogràfics centreamericans
DOI:
https://doi.org/10.46516/inmaterial.v11.291Paraules clau:
creativitat, pobles indígenes, teixits, moda, propietat intel·lectualResum
L’article reflexiona sobre la creativitat en relació a les pràctiques d’apreciació i apropiació cultural en la moda tèxtil. Dos casos, el de les composicions tèxtils gunas anomenades molas (Panamà i Colòmbia) i els teixits maies (Guatemala), il·lustren la complexitat del procés creatiu, les demandes de protecció de les creacions col·lectives indígenes i les pràctiques del món del disseny i de la moda en relació als pobles indígenes. Des d’una perspectiva antropològica, l’article s’aproxima a la visió individualista i extractivista de la creativitat, contraposant-la a la dominant en contextos indígenes, on és vista com un procés col·lectiu i dinàmic, mediat per la socialització i relació amb elements d’altres mons i temporalitats. A continuació es discuteixen els conceptes apropiació cultural −prendre elements d'una cultura minoritària sense autorització, reconeixement o compensació− i, apreciació cultural −valorització i consideració de les creacions indígenes−. Exemples d'apropiació inclouen l'ús de dissenys indígenes sense consentiment, mentre que l'apreciació implica la compra i reconeixement de productes produïts per grups indígenes. Com a conclusió es constata que si la creativitat no és reconeguda com un procés col·laboratiu que inclogui tant humans com no humans, no és possible acabar amb les pràctiques d’explotació i apropiació cultural. Seguint les noves tendències proposades per investigadors com Timothy Morton (2021) i Karen Barad (2023), obrim la porta a una relació entre objectes i éssers humans menys antropocèntrica i colonial.
Descàrregues
Referències
-AFEDES. (2020). Nuestros tejidos son los libros que la colonia no pudo quemar: el camino del Movimiento Nacional de Tejedoras Mayas de Guatemala. Tujaal Ediciones.
-Aguilar, Y. E. (3 de juny de 2020a). ¿Un homenaje a nuestras raíces? La apropiación cultural indebida en México. Gatopardo. https://www.gatopardo.com/articulos/un-homenaje-a-nuestras-raices-la-apropiacion-cultural-indebida-en-mexico
-Aguilar, Y. E. (12 d’agost de 2020b). Ceñir el cuerpo. Gatopardo. https://www.gatopardo.com/articulos/cenir-el-cuerpo
-Arnold, D. Y., Yapita, J. de D., i Espejo Ayca, E. (2007). Hilos sueltos: los Andes desde el textil. Plural Editores / ILCA.
-Barad, K. (2023). Cuestión de materia. Holobionte Ediciones.
-Boateng, B. (2013). The Hand of the Ancestors: Time, Cultural Production, and Intellectual Property Law. Law & Society Review, 47(4), 943-973. https://doi.org/10.1111/lasr.12053
-Brightman, M., Fausto, C., i Grotti, V. (2016). Ownership and Nurture: Studies in Native Amazonian Property Relations. Berghahn Books.
-Celigueta Comerma, G. (2020). Las tejedoras y el trol. Controversias sobre tejidos mayas, apropiación cultural y racismo en las redes sociales de Guatemala. A G. Orobitg (coord.), Medios indígenas: Teorías y experiencias de la comunicación indígena en América Latina (p. 293-318). Iberoamericana Vervuert.
-Celigueta Comerma, G., i Martínez Mauri, M. (2020). ¿Textiles mediáticos? Investigar sobre activismo indígena en Panamá, Guatemala y el espacio web 2.0. Revista Española de Antropología Americana, 50, 241-252. https://doi.org/10.5209/reaa.70367
-Craik, J. (1994). The Face of Fashion. Cultural Studies in Fashion. Routledge.
-Hendrickson, C. (1995). Weaving Identities: Construction of Dress and Self in a Highland Guatemalan town. University of Texas Press.
-Jansen, M. A. (2020). Fashion and the Phantasmagoria of Modernity: An Introduction to Decolonial Fashion Discourse. Fashion Theory, 24(6), 815-836. https://doi.org/10.1080/1362704X.2020.1802098
-Martínez Mauri, M., i Celigueta Comerma, G. (2025). Material ethnicity: Maya textiles and Guna molas as sources of cultural distinctiveness and intellectual property. Latin American and Caribbean Ethnic Studies, 20(1), 122-142. https://doi.org/10.1080/17442222.2024.2393509
-Merry, S. E. (1998). Law, Culture, and Cultural Appropriation. Yale Journal of Law & the Humanities, 10, 575-586.
-Morton, T. (2021). Hiperobjetos: filosofía y ecología después del fin del mundo. Adriana Hidalgo Editora.
-Niessen, S. (2003). Afterword: Re-orienting fashion theory. En S. Niessen, A. M. Leshkowich, i C. Jones (ed.), Re-Orienting Fashion: The Globalization of Asian Dress (p. 243-267). Berg.
-Rodríguez Estrada, M. (2006). Manual de creatividad: los procesos psíquicos y el desarrollo. Trillas.
-Sharoni, S. (2017). The Mark of a Culture: The Efficacy and Propriety of Using Trademark Law to Deter Cultural Appropriation. Federal Circuit Bar Journal, 26(3), 407-446.
-UNESCO. (1997). Nuestra diversidad creativa: informe de la Comisión Mundial de Cultura y Desarrollo. Ediciones UNESCO.
-Vázquez, R., i Mignolo, W. (15 de juliol de 2013). Decolonial AestheSis: Colonial Wounds / Decolonial Healings. Social Text. https://socialtextjournal.org/periscope_topic/decolonial_aesthesis/
-Vézina, B. (2019). Curbing Cultural Appropriation in the Fashion Industry (CIGI Papers No. 213). https://www.cigionline.org/sites/default/files/documents/paper%20no.213.pdf
-Wagner, R. (1981). The Invention of Culture. The University of Chicago Press.
-Wilf, E. (2014). Semiotic Dimensions of Creativity. Annual Review of Anthropology, 43, 397-412. https://doi.org/10.1146/annurev-anthro-102313-030020
-Wilkinson-Weber, C. M., i DeNicola, A. O. (2016). Critical Craft: Technology, Globalization, and Capitalism. Bloomsbury Academic.
-Ziff, B., i Rao, P. V. (1997). Introduction to Cultural Appropriation: A Framework of Analysis. A B. Ziff i P. V. Rao (ed.), Borrowed Power: Essays on Cultural Appropriation. Rutgers University Press.
Descàrregues
Publicades
Com citar
Número
Secció
Llicència
Drets d'autor (c) 2026 Mònica Martínez Mauri , Gemma Celigueta Comerma
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual 4.0.
