El rusc cromàtic: una proposta decolonial i relacional per repensar el color des de la matèria

Autors/ores

DOI:

https://doi.org/10.46516/inmaterial.v11.286

Paraules clau:

esquemes cromàtics, decolonial, metodologia de disseny, referents culturals, arqueocromàtica

Resum

Aquest article proposa un enfocament per reinterpretar el color a partir de la matèria, el territori i l’experimentació, en el context d’una memòria colonial persistent en els sistemes visuals. El «model del rusc cromàtic» es va desenvolupar amb l’objectiu d’establir una estructura diferent del cercle cromàtic tradicional. Aquest model amplia les relacions cromàtiques en els nivells quaternaris, quinari, senari i septenari, articulant la interacció material, emocional i cultural. L’estudi enllaça proves de mescla anàloga, digitalització cromàtica i mostreig visual de referents culturals Tikuna, Emberá Katío i Guane. Mitjançant l’experimentació digital i la validació pedagògica exploratòria amb 90 estudiants de disseny gràfic, així com un contrast analític amb artistes i docents d’arts plàstiques, es proposa una ecologia del color no extractiva i relacional.

L’article dialoga amb debats contemporanis sobre teoria del color, materialitat, colonialitat visual i crítica del disseny modern, proposant una reflexió situada des del sud sobre les relacions entre natura, cultura, tecnologia i coneixement situat.

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Biografies de l'autor/a

Absalón Rincón Muñoz, Universidad de Investigación y Desarrollo UDI (Bucaramanga, Colòmbia)

Dissenyador gràfic i especialista en Disseny Publicitari, amb màster en Creació de Guions Audiovisuals. Docent universitari amb més de 10 anys d’experiència, orientat a l’anàlisi crítica del territori, el codisseny i la producció audiovisual com a eines de construcció narrativa i cultural. Líder del grup de recerca Paloseco al programa de Disseny Gràfic de la Universidad de Investigación y Desarrollo (UDI), on desenvolupa projectes que articulen l’exploració del color, la imatge audiovisual i les narratives territorials com a eixos de reflexió acadèmica i creació artística. Ha estat director i guionista de vuit curtmetratges derivats de processos de recerca,  presents en festivals de cinema nacionals i internacionals, consolidant una pràctica que integra la recerca aplicada, l’experimentació estètica i la difusió cultural. 

Cesar Augusto Mateus Medina, Universidad de Investigación y Desarrollo UDI (Bucaramanga, Colòmbia)

Dissenyador gràfic i màster en Educació, amb més de 13 anys d’experiència com a docent universitari. La seva trajectòria se centra en la lectura crítica de cartografies territorials i en l’estudi dels processos patrimonials artesanals com a pràctiques formatives i educadores, integrant el disseny com a eina de mediació cultural i pedagògica. És líder d’una incuvadora de recerca, on impulsa projectes que articulen la tipografia com a llenguatge visual, la composició editorial i l’ús del color en la construcció d’identitats territorials. Ha desenvolupat múltiples processos de formació en maquetació, disseny tipogràfic i editorial, així com en representació gràfica aplicada a diferents contextos socials i culturals, consolidant una pràctica acadèmica que vincula la recerca amb la creació i l’educació en disseny.

Paola Castro Salazar, Universidad de Investigación y Desarrollo UDI (Bucaramanga, Colombia)

Dissenyadora de Moda i Psicòloga, amb doble formació de màster en Neuropsicologia i Educació i en Administració Educativa. Amb més de 12 anys d’experiència com a docent universitària, ha orientat la seva tasca cap a la gestió de conflictes a l’aula, la innovació en metodologies d’ensenyament del disseny i la integració de perspectives crítiques sobre el territori i el gènere en els processos educatius. Actualment és directora del programa de Psicologia de la Universidad de Investigación y Desarrollo (UDI) i investigadora en projectes que exploren les narratives territorials i els processos patrimonials centrats en el vestuari com a pràctiques educadores i de construcció identitària. La seva producció acadèmica i creativa inclou la direcció d’art i la producció de curtmetratges de ficció derivats de recerques, en què articula el llenguatge audiovisual, la lectura del territori i els estudis de gènere com a eixos de reflexió i creació.

 

Referències

-Barad, K. (2007). Meeting the universe halfway: Quantum physics and the entanglement of matter and meaning. Duke University Press.

-Barriendos, J. (2011). La colonialidad del ver: Hacia un nuevo diálogo visual interepistémico. Revista Nómadas, (35), 13-29. https://www.redalyc.org/articulo.oa?id=105122653002

-Camps, M. (2021). Saber en la acción: Prácticas pedagógicas indisciplinadas. Universitat de Barcelona.

-Castro-Gómez, S. (2007). Michel Foucault y la colonialidad del poder. Tabula Rasa, (6), 153-172. http://www.redalyc.org/articulo.oa?id=39600607

-González, A. M. (2022). Arqueocromática y color ritual en contextos arqueológicos. Revista de Arqueología Americana, (60), 47-68.

-Haraway, D. (1988). Situated Knowledges: The Science Question in Feminism and the Privilege of Partial Perspective. Feminist Studies, 14(3), 575-599. https://doi.org/10.2307/3178066

-Itten, J. (1970). The Elements of Color. John Wiley & Sons

-Mignolo, W. D. (2007). La idea de América Latina. Gedisa.

-Museo del Oro y UCL Institute of Archaeology (2013). Historias de ofrendas muiscas. Banco de la República.

-Munsell, A. H. (1905). A Color Notation. G. H. Ellis Co.

-Newton, I. (1704). Opticks: Or, a Treatise of the Reflexions, Refractions, Inflexions and Colours of Light. Sam. Smith and Benj. Walford.

-Puig de la Bellacasa, M. (2017). Matters of Care. University of Minnesota Press.

-Quijano, A. (2000). Colonialidad del poder, eurocentrismo y América Latina en E. Lander (Ed.), La colonialidad del saber (pp. 201-246). CLACSO.

-Rivera Cusicanqui, S. (2015). Sociología de la imagen. Tinta Limón.

-Rufer, M. (2016). Pensar la subalternidad en nuestros días. Revista Versión, (37), 7-12.

-Segato, R. (2017). Descolonialidad: Una imagen del pensamiento. Orilleras, (2).

-Von Goethe, J. W. (1810). Zur Farbenlehre. Cotta.

-Walsh, C. (2005). Interculturalidad, Estado, sociedad. Universidad Andina Simón Bolívar.

-Westland, S. (2012). Computational Colour Science Using MATLAB. Wiley.

cover

Descàrregues

Publicades

2026-06-30

Com citar

[1]
Rincón Muñoz, A. et al. 2026. El rusc cromàtic: una proposta decolonial i relacional per repensar el color des de la matèria . INMATERIAL. Diseño, Arte y Sociedad. 11, 21 (Jun. 2026), 154–177 p. DOI:https://doi.org/10.46516/inmaterial.v11.286.

Número

Vol. 11 No 21 (2026): Dissenyar amb el Món: Cap a una nova relació amb la matèria II

Secció

ARTICLES ORIGINALS

Llicència

Drets d'autor (c) 2026 Absalón Rincón Muñoz, Cesar Augusto Mateus Medina, Paola Castro Salazar

Creative Commons License

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual 4.0.