The Potential of Atmosphere as a Framework of Inquiry in the Study and Practice of Fashion for Environmental Attunement

Giulia Ciola

doi:10.46516/inmaterial.v11.277

Autors/ores

Giulia Ciola Iuav Università di Venezia (Venecia, Italia) https://orcid.org/0009-0002-6914-7476

DOI:

https://doi.org/10.46516/inmaterial.v11.277

Paraules clau:

atmosfera, relacionalitat, cos, moda, adaptació

Resum

L’època actual s’està desenvolupant com un moment de crisi planetària. Les raons d’aquesta condició disruptiva s’identifiquen sovint en el sistema dualista que ha donat forma a les epistemologies occidentals i ha generat una profunda desconnexió entre els éssers humans i la natura (Escobar, 2018). Mentre l’entorn en què estan immerses les persones es percebi com un objecte separat en lloc d’un procés de cocreació relacional, les possibilitats de catalitzar un canvi de paradigma sistèmic semblen escasses.

En l’àmbit de la moda i el tèxtil, els dissenyadors han intentat superar la separació natureculture (Haraway, 2003) mitjançant diverses formes experimentals. Tot i que aquestes accions pretenen reconnectar amb el medi ambient, es veuen desafiades pel marc dualista en què es desenvolupen i que inhibeix el cos de sentir realment aquesta connexió. Aquesta contribució proposa un marc de recerca basat en l’encarnació i la relacionalitat: l’atmosfera.

A través d’una revisió bibliogràfica selectiva d’aquest tema en estètica, geografia cultural i moda, emergeix el caràcter no dualista i relacional de l’atmosfera (Griffero, 2019; Böhme, 2016). En l’espai atmosfèric, els fluxos climàtics i afectius de cossos, materials, humans i no humans es troben, es barregen i es conformen (Anderson, 2009; McCormack, 2008; Ingold, 2010). Tanmateix, comprendre i sentir les dinàmiques relacionals de l’existència que es donen entre els cossos i l’entorn és necessari per trobar formes de sintonitzar amb els fluxos atmosfèrics .Aquest article sosté que, en el marc de l’atmosfera, la moda —entesa com una pràctica sensorial i encarnada (Entwistle, 2023; Ruggerone, 2016; Kwan, 2020; Robinson, 2025)— pot constituir un terreny prometedor per fomentar la sintonia amb el medi ambient i les perspectives no dualistes.

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Biografia de l'autor/a

Giulia Ciola, Iuav Università di Venezia (Venecia, Italia)

Dissenyadora i investigadora de i a través dels materials, la Giulia és doctoranda en l’àmbit de la moda i les ecologies a la Università Iuav di Venezia. Actualment desenvolupa un projecte doctoral —en col·laboració amb MUSE - Museo delle Scienze— sobre pràctiques de moda atmosfèrica per a la sintonització ambiental. En el seu treball basat en la pràctica, observa els entrellaçaments ecològics entre la roba i el món, inspirant-se en el sistema alimentari.

Entre els projectes i residències en què ha participat o que ha comissariat hi ha la col·lecció de peces compostables titulada Soil-centered textile practices (Milà, 2023), la residència de disseny Premio Stoccolma amb Houdini Sportswear sobre algues i cànem (Estocolm, 2024), el projecte col·lectiu artístic sobre agroecologia amb TBA21–Academy (Còrdova, 2024), els tallers sobre sòl al festival Waking Life (Crato, 2024), el desenvolupament de materials basats en miceli a Sylia (Berlín, 2024), la residència d’art i ciència Labverde (Brasil, 2024) i la Nomadic School amb OHT (Dolomites, 2025).

Referències

-Adams-Hutcheson, G. (2017). Farming in the troposphere: Drawing together affective atmospheres and elemental geographies. Social & Cultural Geography, 20(7), 1004–1023. https://doi.org/10.1080/14649365.2017.1406982https://doi.org/10.1080/14649365.2017.1406982

-Alaimo, S. (2008). Trans-corporeal feminisms and the ethical space of nature. In S. Alaimo & S. Hekman (Eds.), Material feminisms (pp. 237–264). Indiana University Press.

-Andersen, N. B. (2023). New phenomenology in architecture: Embodied environmental communication for meaningful situations. Architectural Research Quarterly, 27(4), 325–336. https://doi.org/10.1017/s1359135524000083https://doi.org/10.1017/s1359135524000083

-Anderson, B. (2009). Affective atmospheres. Emotion, Space and Society, 2(2), 77–81. https://doi.org/10.1016/j.emospa.2009.08.005

-Böhme, G. (2006). L’atmosfera come concetto fondamentale di una nuova estetica. Rivista di Estetica, (33), 5–24. https://doi.org/10.4000/estetica.4319https://doi.org/10.4000/estetica.4319

-Böhme, G. (2016). The aesthetics of atmospheres (J.-P. Thibaud, Ed.). Routledge.

-Brown, S. D., Kanyeredzi, A., McGrath, L., Reavey, P., & Tucker, I. (2019). Affect theory and the concept of atmosphere. Distinktion: Journal of Social Theory, 20(1), 5–24. https://doi.org/10.1080/1600910x.2019.1586740https://doi.org/10.1080/1600910x.2019.1586740

-Chiusi, C., Ciola, G., & Vaccari, A. (2025). Fortuny, estetica dell’atmosfera e biofilia della moda: pigmenti, morfologie e aura d’inizio Novecento. ZoneModa Journal, 15(1), 17–35. https://doi.org/10.6092/issn.2611-0563/21925

-Coccia, E. (2023). Don’t call me Gaia. E-flux. https://www.e-flux.com/architecture/hydroreflexivity/571453/don-t-call-me-gaia/https://www.e-flux.com/architecture/hydroreflexivity/571453/don-t-call-me-gaia/

-Engelmann, S., & McCormack, D. (2017). Elemental aesthetics: On artistic experiments with solar energy. Annals of the American Association of Geographers, 108(1), 241–259. https://doi.org/10.1080/24694452.2017.1353901https://doi.org/10.1080/24694452.2017.1353901

-Entwistle, J. (2000). Fashion and the fleshy body: Dress as embodied practice. Fashion Theory, 4(3), 323–347. https://doi.org/10.2752/136270400778995471https://doi.org/10.2752/136270400778995471

-Entwistle, J. (2023). The fashioned body: Fashion, dress and modern social theory. Polity.

-Escobar, A. (2018). Designs for the pluriverse: Radical interdependence, autonomy, and the making of worlds. Duke University Press.

-Filippello, R., & Parkins, I. (2024). Fashion and feeling: The affective politics of dress. Palgrave Macmillan

-Fletcher, K. (2023, [add full date]). Kate Fletcher | Fashion and nature | INSIDE / OUT [Video]. YouTube. https://www.youtube.com/watch?v=J7pSqcQ514Mhttps://www.youtube.com/watch?v=J7pSqcQ514M

-Gregg, M., & Seigworth, G. J. (2010). The affect theory reader. Duke University Press.

-Griffero, T. (2019). Pathicity: Experiencing the world in an atmospheric way. Open Philosophy, 2(1), 414–427. https://doi.org/10.1515/opphil-2019-0031https://doi.org/10.1515/opphil-2019-0031

-Griffero, T., & Tedeschini, M. (Eds.). (2019). Atmosphere and aesthetics: A plural perspective. Palgrave Macmillan. https://doi.org/10.1007/978-3-030-24942-7

-Haraway, D. J. (2003). The companion species manifesto: Dogs, people, and significant otherness. Prickly Paradigm Press.

-Husserl, E. (1989). Ideas pertaining to a pure phenomenology and to a phenomenological philosophy, second book: Studies in the phenomenology of constitution (R. Rojcewicz & A. Schuwer, Trans.). Springer.

-Ingold, T. (2010). Footprints through the weather-world: Walking, breathing, knowing. Journal of the Royal Anthropological Institute, 16, S121–S139. http://www.jstor.org/stable/40606068https://www.jstor.org/stable/40606068

-Ingold, T. (2012a). The atmosphere. Chiasmi International, 14, 75–87. https://doi.org/10.5840/chiasmi20121410https://doi.org/10.5840/chiasmi20121410

-Ingold, T. (2012b). Toward an ecology of materials. Annual Review of Anthropology, 41(1), 427–442. https://doi.org/10.1146/annurev-anthro-081309-145920https://doi.org/10.1146/annurev-anthro-081309-145920

-Ingold, T. (2025). Landscape, atmosphere, and weather-world. In N. Gansterer & A. Arteaga (Eds.), Contingent agencies: Inquiring into the emergence of atmospheres (pp. 89–102). Hatje Cantz.

-Kazig, R. (2016). Presentation of Hermann Schmitz’ paper, “Atmospheric spaces.” Ambiances. https://doi.org/10.4000/ambiances.709

-Kwan, S. C. (2020). The ambient gaze: Sensory atmosphere and the dressed body. In [Ed(s). name(s)] (Ed[s].), Revisiting the gaze: The fashioned body and the politics of looking. Bloomsbury Visual Arts. https://doi.org/10.5040/9781350154247.ch-003https://doi.org/10.5040/9781350154247.ch-003

-Merleau-Ponty, M. (1962). Phenomenology of perception (C. Smith, Trans.). Routledge.

-McCormack, D. P. (2008). Engineering affective atmospheres on the moving geographies of the 1897 Andrée expedition. Cultural Geographies, 15(4), 413–430. https://doi.org/10.1177/1474474008094314

-Negrin, L. (2025). Maurice Merleau-Ponty: The corporeal experience of fashion. In A. Rocamora & A. Smelik (Eds.), Thinking through fashion: A guide to key theorists. Bloomsbury Visual Arts.https://doi.org/10.5040/9781350376557.0012

-Neimanis, A., & Walker, R. L. (2014). Weathering: Climate change and the “thick time” of transcorporeality. Hypatia, 29(3), 558–575. https://doi.org/10.1111/hypa.12064

-Payne, A., & Smelik, A. (2024). Fashion’s fibres as planetary flows. Fashion Highlight, (4), 8–13. https://doi.org/10.36253/fh-3327

-Robinson, T. (2023). Atmospheres, editorial. Critical Studies in Men’s Fashion, 10(2), 141–146. https://doi.org/10.1386/csmf_00072_2

-Robinson, T. (2025). From Driza-Bone to moving in air: Reimagining fashion practice as part of environmentally attuned fashion futures. Fashion Theory, 1–25. https://doi.org/10.1080/1362704x.2025.2501845

-Ruggerone, L. (2016). The feeling of being dressed: Affect studies and the clothed body. Fashion Theory, 21(5), 573–593. https://doi.org/10.1080/1362704x.2016.1253302

-Schmitz, H. (2017). The felt body and embodied communication. Yearbook for Eastern and Western Philosophy, 2017(2), 9–19. https://doi.org/10.1515/yewph-2017-0004

-Schmitz, H. (2019). Der Gefühlsraum. Verlag Karl Alber. (Original work published 1969)

-Stewart, K. (2011). Atmospheric attunements. Environment and Planning D: Society and Space, 29(3), 445–453. https://doi.org/10.1068/d9109

-Thrift, N. J. (2008). Non-representational theory: Space, politics, affect. Routledge.

-Van Tienhoven, M. A., & Smelik, A. (2021). The affect of fashion: An exploration of affective method. Critical Studies in Fashion & Beauty, 12(2), 163–183. https://doi.org/10.1386/csfb_00026_1

-Verlie, B. (2019). ‘Climatic-affective atmospheres’: A conceptual tool for affective scholarship in a changing climate. Emotion, Space and Society, 33, 100623. https://doi.org/10.1016/j.emospa.2019.100623

-Wehrle, M. (2019). Being a body and having a body: The twofold temporality of embodied intentionality. Phenomenology and the Cognitive Sciences, 19(3), 499–521. https://doi.org/10.1007/s11097-019-09610-z