El color, signe d'apropiació i transformació en l'espai interior

Resum

El color forma part de la vida quotidiana de l'ésser humà, perquè és part de la seva identitat, cultura i vincles afectius. Des de l'antiguitat i al llarg de la història, l'home s'ha representat a través de l'espai, les imatges i les composicions visuals. Tot aquest material visual ha estat compost d'harmonies cromàtiques que contenen signes i significats, els quals expressen l'habitar quotidià. El color els ha permès als individus expressar emocions i sensacions que neixen d'una manera particular de viure. Des d'un fenomen apropiatiu en els espais interiors, els actors socials expressen mitjançant paletes de color els seus gustos, preferències i formes de vida, que al seu torn comuniquen un sentit de pertinença. Així mateix, el color perpetua la identitat —o, per contra, la modifica— en utilitzar varietat de tonalitats com a signe de transformació individual o col·lectiva. El color exerceix com un mecanisme d'arrelament espacial i social, però al mateix temps és una manera d'expressar renúncia i individualitat. El color transforma el significat, algunes vegades convencionalizado i heretat dels espais interiors. D'aquesta manera el color, a través de l'espai, es converteix en part de la construcció d'una identitat individual o social determinada, i també en un element de configuració personal i col·lectiva.