Publicacions editorials i agència material: cap a un marc analític
DOI:
https://doi.org/10.46516/inmaterial.v11.300Paraules clau:
agència material, disseny sensorial, relació objecte-subjecte, ontologia orientada a objectes, publicació impresa, llibre-objecteResum
Quan ens acostem a un expositor de llibres i un ens crida l’atenció, qui té l’agència: nosaltres o el llibre?
Aquesta recerca es basa en una anàlisi exploratòria de les relacions que les dissenyadores estableixen amb les publicacions editorials, desplaçant el punt de vista cap a l’objecte. Els objectius inclouen definir un context sociomaterial experimental per observar l’experiència de les professionals del disseny, explorar els objectes materials i el seu nivell d’agència, i delimitar un marc analític per establir si l’agència material en el disseny editorial és rellevant com a metodologia d’anàlisi. La hipòtesi que es vol validar és si els llibres-objecte tenen una agència capaç d’afectar les persones usuàries en l’esfera més personal. Metodològicament, la recerca defineix un model d’observació sociomaterial de nivells d’agència a partir d’una revisió bibliogràfica. El model es valida testant una sèrie de publicacions en quatre tallers que combinen participació-acció amb l’observació de relacions d’agència. Les relacions persona-objecte es defineixen com un assemblatge sociomaterial alineat amb la teoria del compromís material, per reconsiderar l’agència dels objectes finals com una característica compartida, a la llum del nou materialisme. Els resultats dels tallers realitzats (amb 35 participants) suggereixen que les característiques materials de les publicacions activen una implicació personal i el vincle amb la memòria de la persona usuària que involucren també, en una esfera pràctica, contràriament al que es plantejava inicialment. D’altra banda, es detecta que la relació entre les persones usuàries i els objectes és més intensa quan qui participa té una vinculació professional o acadèmica amb el camp del disseny. L’aportació principal de la recerca és el diàleg per a un model d’anàlisi de la materialitat del disseny editorial informat empíricament.
Descàrregues
Referències
-Albarrán, A. M. (2022). La teoría del objeto del libro: Una propuesta de estudio. International Journal of Communication and Graphic Design, 1(2), 17-26. https://doi.org/10.18848/2770-5188/cgp/v01i02/17-26
-Bartomeu, E. y Massaguer, L. (2025). Material Agency In Book Design. P/References of Design: Cumulus Conference Proceedings Budapest 2024. Volumen 1 (pp. 357-372). https://doi.org/10.63442/IZUP8898
-Bedolla Pereda, D. (2020). Diseño y sentidos: Una perspectiva humana para pensar y proyectar el diseño. Artificio (2), 4-16. https://doi.org/10.33064/artificio220202524
-Bill, A., Collier, G. y Reay, S. (2015). Making things happen: Experiments in prototyping from a hospital design lab en The virtuous circle: Design culture and experimentation (pp. 3-7).
-Bisquerra, R. (Ed.) (2004). Metodología de la investigación educativa. La Muralla.
-Bourdieu, P. (2018). Cultural reproduction and social reproduction en R. Brown (Ed.), Knowledge, education, and cultural change (pp. 71-112). Routledge. https://doi.org/10.4324/9781351018142-3
-Boyatzis, R. E. (1998). Transforming qualitative information: Thematic analysis and code development. Sage.
-Braun, V. y Clarke, V. (2006). Using thematic analysis in psychology. Qualitative Research in Psychology, 3(2), 77-101. https://doi.org/10.1191/1478088706qp063oa
-Calvera, A. (Ed.) (2007). De lo bello de las cosas. Materiales para una estética del diseño. Gustavo Gili.
-Campos y Covarrubias, G. y Lule Martínez, N. E. (2013). La observación, un método para el estudio de la realidad. Xihmai, 7(13), 45-60. https://doi.org/10.37646/xihmai.v7i13.202
-Desmet, P. M. A. (2012). Faces of product pleasure: 25 positive emotions in human-product interactions. International Journal of Design, 6(2), 1-29.
-Dezcallar, T. (2012). Relación entre procesos mentales y sentido háptico (Tesis doctoral, Universidad Autónoma de Barcelona).
-Grove, K., Krivý, M., Rickards, L., Schliwa, G., Collier, S. J., Cox, S. y Gandy, M. (2019). Interventions on design and political geography. Political Geography, 74. https://doi.org/10.1016/j.polgeo.2019.04.009
-Harman, G. (2010). Towards Speculative Realism: Essays and Lectures. Zero Books.
-Kapitan, L. (2020). Crafting the artist book as embodied, relational practice en The Routledge Companion to Art and Activism in the Twenty-First Century. Routledge. https://doi.org/10.4324/9781003050513-3
-Karana, E., Pedgley, O. y Rognoli, V. (2015). On Materials Experience. Design Issues, 31(3), 16-27. https://doi.org/10.1162/DESI_a_00335
-Kuusela, H. (2016). The forms and uses of contemporary books: Studying the book as a mass produced commodity and an intimate object. Transformations, (27). https://doi.org/10.33011/tf.v16i1.4471
-Lefteri, C. (2007). Materials: The big attraction and why material innovation is important. Ingredients, 2, 4-6.
-Levitt, H. M., Bamberg, M., Creswell, J. W., Frost, D. M., Josselson, R. y Suárez-Orozco, C. (2018). Journal article reporting standards for qualitative primary, qualitative meta-analytic, and mixed methods research in psychology: The APA Publications and Communications Board task force report. American Psychologist, 73(1), 26-46. https://doi.org/10.1037/amp0000151
-Llopis, C. M. (2012). Revistas ensambladas. Conceptualización de las publicaciones periódicas. Arte, Individuo y Sociedad, 24(2), 195-209. https://doi.org/10.5209/REV_ARIS.2012.V24.N2.39026
-Malafouris, L. (2013). How Things Shape the Mind: A Theory of Material Engagement. The Mit Press. https://doi.org/10.7551/mitpress/9476.001.0001
-Malafouris, L. (2019). Thinking as «Thinging»: Psychology With Things. Current Directions in Psychological Science, 29(1), 3-8. https://doi.org/10.1177/0963721419873349
-Maldonado, T. (1993). Reale e Virtuale. Feltrinelli.
-Mendoza-Collazos, J. C. (2020). On the importance of things: a relational approach to agency: Review article of Malafouris, L. 2013. How things shape the mind: A theory of material engagement. Cognitive Semiotics, 13(2), 2020-2034.
https://doi.org/10.1515/cogsem-2020-2034
-Mit, G. y Carrere, A. (2021). Elementos para una teoría del libro estético desde el contexto actual. Arte, Individuo y Sociedad, 33(3), 957-970. https://doi.org/10.5209/aris.70638
-Morales González, E. (2015). Conceptuación y desarrollo del diseño sensorial desde la percepción táctil y háptica (Tesis doctoral, Universitat Politècnica de València).
-Munari, B. (2016). ¿Cómo nacen los objetos? Apuntes para una metodología proyectual. Gustavo Gili.
-Nash, R. (2024). Artists’ books as a qualitative research methodology in multidisciplinary contexts. Visual Communication, 24, 961-974. https://doi.org/10.1177/14703572231209480
-Neves, M. (2012). Printed interactivity towards a new understanding of graphic design. Journal of Communication and Computer, 2(1), 22-37. https://doi.org/10.1080/19235003.2012.11428508
-Neves, M. (2019). A practice-based research model for interaction in print design en Advances in design and digital communication (pp. 115-123). Springer. https://doi.org/10.1007/978-3-030-32415-5_13
-Parisi, S., Rognoli, V. y Sonneveld, M. (2017). Material Tinkering. An inspirational approach for experiential learning and envisioning in product design education. The Design Journal, 20, (sup1), S1167-S1184. https://doi.org/10.1080/14606925.2017.1353059
-Raff, J. (2012). Theoretical frameworks for the conceptualization of graphic design in use. The International Journal of Design in Society, 6(1). https://doi.org/10.1080/19235003.2012.11428507
-Rognoli, V. y Ayala García, C. (2018). Materia Emocional. Los materiales en nuestra relación emocional con los objetos. RChD: creación y pensamiento, 3(4), 1-15. https://doi.org/10.5354/0719-837X.2018.50297
-Roulston, K. (2001). Data Analysis and «Theorizing as Ideology». Qualitative Research 1, 3, 279-302. https://doi.org/10.1177/146879410100100302
-San Cornelio, G. y Gómez Cruz, E. (2014). Co-creation and participation as a means of innovation in new media: An analysis of creativity in the photographic field. International Journal of Communication, 8, 1-20.
-Schanze, H. y Rautenberg, U. (2010). Medienwissenschaft – Buchwissenschaft: Ansätze zu einer Agenturtheorie des Buchs en U. Rautenberg (Ed.), Buchwissenschaft in Deutschland (pp. 131-150). De Gruyter. https://doi.org/10.1515/9783110211924.131
-Schmeer, J. (2019). Xenodesignerly ways of knowing. Journal of Design and Science, 5, 1-21.
-Sjöberg, S., Keskinen, M. y Karhumaa, A. (Eds.) (2024). The Experimental Book Object: Materiality, Media, Design. Routledge.
-Souza, E. A., Oliveira, G. A. F. y Campello, S. B. (2015). A mediação semântica do papel em projetos editoriais: Uma abordagem da Teoria da Atividade. 9º Congresso Internacional de Design da Informação. https://doi.org/10.5151/DESIGNPRO-CIDI2015-CIDI_91
-Vaccari, A. y Parente, D. (2017). Materialidad e intencionalidad. Algunas dificultades de la teoría de la agencia material y el enfoque ecológico. Estudios de Filosofía, 56, 152-178.
-Walker, S. (2011). The Spirit of Design: Objects, Environment and Meaning. Routledge.
-Walker, S. (2012). The Object of Nightingales: Design Values for a Meaningful Material Culture. Design and Culture, 4(2), 149-170. https://doi.org/10.2752/175470812X13281948975459
-Zugliani, J. O. y Moura, M. (2019). O objeto editorial contemporâneo: Transdisciplinaridade, cultura e consumo nas publicações independentes. 9º Congresso Internacional de Design da Informação. https://doi.org/10.5151/9cidi-congic-1.0141
Descàrregues
Publicades
Com citar
Número
Secció
Llicència
Drets d'autor (c) 2026 Lluc Massaguer, Elena Bartomeu, Irma Marco

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual 4.0.
