Tornar al cos a través de la màquina, o la màquina ja és un cos? Recuperant la matèria visible a través de cables inconnexos.
DOI:
https://doi.org/10.46516/inmaterial.v10.246Paraules clau:
impressora 3D, intra-acció, acceleració digital, memòria, filosofia tecnològicaResum
En un context marcat per l’acceleració digital i la desmaterialització de la cultura, aquest article explora la impressora 3D com un artefacte filosòfic i creatiu que desafia les dicotomies entre el virtual i el físic, així com entre l’artesania i la producció massiva. S’hi argumenta que la impressora 3D no és només una eina de fabricació, sinó un agent actiu en la cocreació de noves formes materials. S’observa com aquest dispositiu, amb el seu procés lent i meticulós, confronta la lògica de la informació i l’economia de consum, i subratlla el valor del temps. Aquesta màquina de creació individual (MCI) esdevé un símbol de resistència.
En un context d’hiperconnectivitat, l’acte d’imprimir una «cosa» adquireix un sentit subversiu; convida a reconnectar amb el cos i a una curadoria conscient de la memòria en l’era digital. L’exploració de la MCI com a màquina de teixir contemporània proposa una fusió íntima entre la ciència especulativa, el disseny i les noves materialitats que busquen suavitzar els nostres entorns tecnològics i obrir camí a noves formes d’habitar el nostre ecosistema.
Descàrregues
Referències
Barad, K. (2012). What Is the Measure of Nothingness? Infinity, Virtuality, Justice, en 100 Notes – 100 Thoughts (pp. 1-20). Hatje Cantz Verlag. https://infrasonica.org/es/wave-1/what-is-the-measure-of-nothingness
Bennett, J. (2010). Vibrant matter: A political ecology of things. Duke University Press.
Davis, E. (2015). TechGnosis: Myth, magic, and mysticism in the age of information. North Atlantic Books.
Esposito, R. (2020). Personas, cosas, cuerpos. Ediciones Akal.
Han, B.-C. (2021). No-cosas: Quiebras del mundo de hoy. Taurus.
Hertz, G. y Parikka, J. (2012). Zombie Media: Circuit Bending Media Archaeology into an Art Method en W. Huhtamo y J. Parikka (Eds.), Media Archaeology: Approaches, Applications, and Implications (pp. 424–441). University of California Press
Kafka, F. (s. f.). Las preocupaciones de un padre de familia.
Mack, A. (2018, 22 de noviembre). Odradek: The form which things assume in oblivion. Frieze. https://www.frieze.com/article/odradek-form-which-things-assume-oblivion-2018-review
Plant, S. (1997). Zeros + Ones: Digital Women and the New Technoculture. Fourth Estate.
Rosa, H. (2019). Resonancia: Una sociología de la relación con el mundo. Katz Editores.
Tripaldi, L. (2023). Mentes paralelas. Caja Negra.
Tripaldi, L. (2024). Brains in a dish: Are the future of soft futures?
https://softfutures.substack.com/p/brains-in-a-dish-are-the-future-of
Zafra, R. (2010). Un cuarto propio conectado. Feminismo y creación desde la esfera público-privada online. Universidad de Sevilla. https://www.remedioszafra.net/text_rzafra10.pdf
Zafra, R. (2018). Remedios Zafra: espacio privado, relaciones online, identidad y deseo en Internet [Vídeo]. CCCB. https://www.youtube.com/watch?v=EUgZFn0r6mo

Descàrregues
Publicades
Com citar
Número
Secció
Llicència
Drets d'autor (c) 2025 Laura Subirats Gonzalez

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual 4.0.