Tornar al cos a través de la màquina, o la màquina ja és un cos? Recuperant la matèria visible a través de cables inconnexos.

Resum

En un context marcat per l’acceleració digital i la desmaterialització de la cultura, aquest article explora la impressora 3D com un artefacte filosòfic i creatiu que desafia les dicotomies entre el virtual i el físic, així com entre l’artesania i la producció massiva. S’hi argumenta que la impressora 3D no és només una eina de fabricació, sinó un agent actiu en la cocreació de noves formes materials. S’observa com aquest dispositiu, amb el seu procés lent i meticulós, confronta la lògica de la informació i l’economia de consum, i subratlla el valor del temps. Aquesta màquina de creació individual (MCI) esdevé un símbol de resistència.

En un context d’hiperconnectivitat, l’acte d’imprimir una «cosa» adquireix un sentit subversiu; convida a reconnectar amb el cos i a una curadoria conscient de la memòria en l’era digital. L’exploració de la MCI com a màquina de teixir contemporània proposa una fusió íntima entre la ciència especulativa, el disseny i les noves materialitats que busquen suavitzar els nostres entorns tecnològics i obrir camí a noves formes d’habitar el nostre ecosistema.