Papers d’Art, projecte editorial des de la perifèria: l'eclosió de les revistes d'art contemporani en les dècades dels vuitanta i els noranta en l'Estat espanyol

Resum

Durant les dècades dels anys vuitanta i noranta del segle XX es va produir a Espanya una eclosió de revistes d'art i cultura contemporànies de formats, intencions i missions molt diferents. Aquest article se situa en el moment sociopolític que va propiciar una proliferació de projectes editorials vinculats a l'art contemporani
en l'Estat espanyol.

Seguint aquest context ens situarem en la fractura entre els principis de la modernitat en el període anomenat Transició, tenyits d'un sentiment d'eufòria i una necessitat de desmemòria, i la crisi dels valors moderns que va implicar l'entrada
de la postmodernitat, moment que associem amb la insatisfacció de les
generacions joves que havien accedit a la universitat i el ressorgiment dels
valors neoconservadors que, en les mateixes dècades, s'estenien per la societat i la cultura occidentals (Europa i els Estats Units). Mitjançant un exercici de síntesi de tall històric, en virtut de la important quantitat de projectes editorials d'art i cultura contemporània que van sorgir, ens centrarem en recuperar el plantejament i evolució del projecte editorial *Papers d’*Art, revista publicada a Catalunya.
Aquesta proposta va estar vinculada a una iniciativa privada, la Fundació *Espais de Girona, primer *Espais. Centre d'Art Contemporani; un exemple singular d'acord amb el seu compromís des d'un marc perifèric i la seva vinculació esbiaixada amb
la globalització, fenomen lligat al context geopolític de la postmodernitat, amb el qual *Papers d’*Art va evolucionar, va créixer i va finalitzar la seva activitat.
Paraules