La cultura de l'autoretrat en el seu desenvolupament històric

Resum

La introspecció del propi jo en l'autoretrat recull varietat de significats i tipologies en l'univers de les arts, un joc que en pintura porta segles realitzant-se. El retrat va tenir amb la irrupció de la fotografia un revulsiu, però amb l'arribada de l'era digital l'autoretrat s'ha incrementat exponencialment, adaptant el terme anglès “selfie”. La present recerca ofereix una anàlisi d'aquest gènere, que des de l'època clàssica estableix les bases, a partir del mite de Narcís, d'un cert ego i vanitat lligats a l'autoretrat. Ja sigui en pintura o fotografia, aquest gènere destaca per una idea d'unió espiritual a manera de màscara que revela a vegades l'emocional i transcendeix cap a la immortalitat. Amb l'aparició dels telèfons mòbils, els avanços en càmeres digitals i, en general, les noves tecnologies, l'autoretrat obté encara major força, perquè aquestes últimes ens permeten detenir el temps i autorreflejarnos com en un mirall, a més de que l'ús tan estès dels nous suports ens converteix en dominadors de la composició.