Posthumanisme i cerques autocomplertes

Resum

Aquest text té la intenció d'exposar alguns reptes del posthumanisme de Braidotti, assenyalar les seves característiques, traçar alguns ponts amb el disseny digital i, acollint-se a la seva política afirmativa, fer una humil proposta d'espai de disseny ètic-polític compatible amb la seva visió del món en l'era del Antropoceno. En la primera part es busca situar el pensament de Braidotti en relació al sujeto como procés relacional. En la segona parte se parla de com el moviment de programari lliure pot albergar gran part dels artefactes i dispositius ètic polítics al voltant dels quals construir una societat amb capacitat de creació d'una subjectivitat relacional ecodependiente i interdependent, conscient i localitzada. S'analitza l'impacte del gènere en els processos de disseny lligats als mecanismes socials digitals i els esdevenirs lligats a l'automatització del treball com a amenaça de l'ordre social liderada, entre altres factors, per la intel·ligència artificial. En aquest tram s'exposa la crisi de diversitat que compon el sector i com el fet de substituir cossos per identitats no corpòries pot ajudar a perpetuar el gènere masculí com a única veu secundant-se en la il·lusió de neutralitat.

En totes aquestes construccions tecnològiques el dissenyador té un rol crucial. Per a poder acudir des del disseny a l'anomenada a les polítiques afirmatives que demanda Braidotti, els dissenyadors hem d'acceptar la nostra responsabilitat en el desafiament posthumanista i proposar dissenys  i processos que garanteixin la subjectivitat ètica i política d'éssers ecodependientes i interdependents, localitzats i autoorganizados, lluny de les lògiques del capitalisme però abraçant les capacitats tecnològiques i científiques enteses sota processos sostenibles i iteratius d'acord amb un planeta finit.