Eròtica, vincles i interdependència. Dissenys de cura

Resum

La modernitat europea ha deixat després de si una tradició cartesiana, racionalista, dualista, mecanicista i positivista que ha escindit la natura de la cultura, els objectes dels subjectes, les arts de les ciències o l'epistemologia de l'ontologia. En el següent article s'exploren els límits epistémics d'aquesta tradició, aprofundint en l'eròtica com a manera d'aprendre/fer vincles i permetre connexions entre humans i no humans. Aquests vincles estableixen principis d'interdependència i de cures. En l'article s'avalua la importància de l'objectivitat, la crítica i l'estètica com a formes privilegiades de pensament, evidenciant els dèficits que aquestes operacions comporten per al disseny contemporani, entès com una pràctica ontològica. L'eròtica es presenta així com una manera si es fes carrego/cuidar d'un món material que necessita escapar de les dicotomies i fragmentacions que deixen després de si la modernitat il·lustrada i la racionalitat instrumental.