El cultiu com a metodologia de disseny: els teixits radiculars vegetals com a possibilitat afectiva de codisseny interespècie

Autors/ores

DOI:

https://doi.org/10.46516/inmaterial.v11.294

Paraules clau:

arrels, cultiu, disseny, cura, biodisseny, metodologia

Resum

La rizosfera constitueix les proximitats de les arrels vegetals i és l’hàbitat d’una àmplia biodiversitat. El sòl és viu!, i les ètiques de la cura del sòl aplicades al procés de cultiu estableixen el valor afectiu en la lògica d’atenció que es genera. La cura pot entendre’s com una manera selectiva de dirigir l’atenció. Això permet reconéixer la condició d’interdependència establerta entre les arrels dels organismes vegetals i les accions humanes i no humanes.

L’activitat cel·lular existent en la zona apical de l’arrel, en el meristema i la còfia, ofereix possibilitats efectives per a processos que consideren el creixement vegetal com una necessitat de disseny. El cultiu d’arrels vegetals, des de la fabricació, s’ha materialitzat en eines, utensilis, ponts teixits, làmines, tapissos i volums. Es tracta d’una pràctica amb una difusió limitada.

El cultiu com a metodologia de disseny des de pràctiques afectives de cooperació amb arrels vegetals suposa una possibilitat tècnica, estètica, ecològica i política rellevant dins de l’àmbit de les arts visuals i del disseny de producte, industrial i arquitectònic. L’objectiu d’aquest article és aprofundir en les implicacions d’aquestes pràctiques de disseny.

Aquestes pràctiques representen un avanç revelador per al biodisseny, però encara tenen una producció limitada. Les escasses fonts d’informació i la seva dispersió poden suposar una limitació per a la comprensió global d’aquestes pràctiques. La gestió de la distribució radicular vegetal amb finalitats estètiques humanes pot entendre’s també com una manipulació destacable des d’un punt de vista ètic.

La consolidació del cultiu de teixits d’arrels de plantes representa un punt d’interés per a àrees amb una consciència ecològica inclusiva per o amb organismes no humans i sensibles a altres maneres d’habitar el planeta.

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Biografia de l'autor/a

Sergio Cabanyes , Universidad de Alicante (Alacant, Espanya)

Arquitecte per la Universitat d'Alacant, actualment cursa el grau en Ciències Ambientals a la Universitat Nacional d'Educació a Distància (UNED). La seva pràctica se situa en la intersecció entre el disseny i l’ecologia, des d’una lectura conscient amb altres espècies. Està especialitzat en el cultiu i creixement de biomaterials —amb formació a Tsonotlab, Amniótica i el Massachusetts Institute of Technology—, així com en comportament i cognició animal —Brutal Formación—. El seu treball se centra en el disseny arquitectònic i de mobiliari, la fabricació amb biomaterials i el desenvolupament de producte, incorporant processos vinculats a la fabricació digital. En la seva pràctica recent investiga el potencial dels teixits d’arrels vegetals aplicats al disseny de producte, explorant noves relacions entre matèria, tècnica i ecologia.

Referències

-Allan, J., Arnardottir, T., Birchall, E., Bridgens, B., Crawford, A., Mackenzie, L., Morrow, R., Ozkan, D. y Rawes, P. (Eds.) (2023). Bioprotopia: Designing the built environment with living organisms. Birkhäuser. https://doi.org/10.1515/9783035625806

-Alpi, A., Amrhein, N., Bertl, A., Blatt, M. R., Blumwald, E., Cervone, F., Dainty, J., De Michelis, M. I., Epstein, E., Galston, A. W., Goldsmith, M. H. M., Hawes, C., Hell, R., Hetherington, A., Hofte, H., Juergens, G., Leaver, C. J., Moroni, A., Murphy, A. y Wagner, R. (2007). Plant neurobiology: No brain, no gain? Trends in Plant Science, 12(4), 135-136. https://doi.org/10.1016/j.tplants.2007.03.002

-Baluška, F., Lev-Yadun, S. y Mancuso, S. (2010). Swarm intelligence in plant roots. Trends in Ecology & Evolution, 25(12), 682-683. https://doi.org/10.1016/j.tree.2010.09.003

-Baluška, F., Mancuso, S., Volkmann, D. y Barlow, P. W. (2009). The «root-brain» hypothesis of Charles and Francis Darwin: Revival after more than 125 years. Plant Signaling & Behavior, 4(12), 1121-1127. https://doi.org/10.4161/psb.4.12.10574

-Baluška, F., Volkmann, D., Hlavajova, A., Mancuso, S. y Barlow, P. W. (2006). Neurobiological View of Plants and Their Body Plan en Communication in plants: Neuronal aspects of plant life (pp. 19-36). Springer.

-Barad, K. (2007). Meeting the Universe Halfway: Quantum Physics and the Entanglement of Matter and Meaning. Duke University Press. https://doi.org/10.2307/j.ctv12101zq

-Barlow, P. W. (2006). Charles Darwin and the Plant Root Apex: Closing a Gap in Living Systems Theory as Applied to Plants en Communication in plants: Neuronal aspects of plant life (pp. 37-52). Springer.

-Bell, F. A. (2023). Biomaterials for More-Than-Human Futures. University of Colorado.

-Bueren, E. T. L. V. y Struik, P. C. (2005). Integrity and Rights of Plants: Ethical Notions in Organic Plant Breeding and Propagation. Journal of Agricultural and Environmental Ethics, 18(5), 479-493. https://doi.org/10.1007/s10806-005-0903-0

-Calvo Garzón, P. y Keijzer, F. (2011). Plants: Adaptive behavior, root-brains, and minimal cognition. Adaptive Behavior, 19(3), 155-171. https://doi.org/10.1177/1059712311409446

-Carrete, I. A., Ghodrat, S., Scherer, D. y Karana, E. (2023). Understanding the effects of root structure on the mechanical behaviour of engineered plant root materials. Materials & Design, 225, 111521. https://doi.org/10.1016/j.matdes.2022.111521

-Chao, S. (2018). In the Shadow of the Palm: Dispersed Ontologies among Marind, West Papua. Cultural Anthropology, 33(4), 621-649. https://doi.org/10.14506/ca33.4.08

-Comisión Europea. Joint Research Centre. (2016). Global soil biodiversity atlas. Publications Office. https://data.europa.eu/doi/10.2788/799182

-Da Cunha, M. C. (2023). Anti-domesticação. Piseagrama, Vegetalidades, 34-45.

-Darwin, C. (1880). The power of movements in plants. John Murray. https://darwin-online.org.uk/content/frameset?itemID=F1325&viewtype=side&pageseq=1

-Despret, V. (2022). Autobiografía de un pulpo y otros relatos de anticipación. CONSONNI.

-Durand, L. (2022). Etnografía vegetal. Sobre el mundo que construimos en colaboración con las plantas. Alteridades, Políticas de justicia y reparación, 32(64), 111-123.

-Groutars, E., Kim, R. y Karana, E. (2024). Designing living artefacts for multispecies interactions: An ecological approach. International Journal of Design, 18(2). https://doi.org/10.57698/V18I2.04

-Gruntman, M., Groß, D., Májeková, M. y Tielbörger, K. (2017). Decision-making in plants under competition. Nature Communications, 8(1), 2235. https://doi.org/10.1038/s41467-017-02147-2

-Haraway, D. (2019). Seguir con el problema: Generar parentesco en el Chthuluceno. Consonni.

-Haraway, D. (con Mellén, I.) (2016). Manifiesto de las especies de compañía. Sans Soleil.

-Hartmann, A., Rothballer, M. y Schmid, M. (2008). Lorenz Hiltner, a pioneer in rhizosphere microbial ecology and soil bacteriology research. Plant and Soil, 312(1-2), 7-14. https://doi.org/10.1007/s11104-007-9514-z

-Hetherington, A. J. (2024). Fossil Evidence Supports at Least Two Origins of Plant Roots en T. Beeckman y A. Eshel, Plant Roots: The Hidden Half (pp. 3-18). CRC Press. https://doi.org/10.1201/b23126

-Hiernaux, Q. (2021). The Ethics of Plant Flourishing and Agricultural Ethics: Theoretical Distinctions and Concrete Recommendations in Light of the Environmental Crisis. Philosophies, 6(4), 91. https://doi.org/10.3390/philosophies6040091

-Latour, B. y Yaneva, A. (2017). «Give Me a Gun and I Will Make All Buildings Move»: An ANT’s View of Architecture. Ardeth, 01(08), 103-111. https://doi.org/10.17454/ARDETH01.08

-Ludwig, F., Middleton, W., Gallenmüller, F., Rogers, P. y Speck, T. (2019). Living bridges using aerial roots of ficus elastica – an interdisciplinary perspective. Scientific Reports, 9(1), 12226. https://doi.org/10.1038/s41598-019-48652-w

-Manti, F. (2015). Towards a new ethics for bioculture. Global Bioethics, 26(3-4), 177-189. https://doi.org/10.1080/11287462.2015.1024947

-Margulis, L. (1990). Words as Battle Cries: Symbiogenesis and the New Field of Endocytobiology. BioScience, 40(9), 673-677. https://doi.org/10.2307/1311435

-Martin, A., Myers, N. y Viseu, A. (2015). The politics of care in technoscience. Social Studies of Science, 45(5), 625-641. https://doi.org/10.1177/0306312715602073

-McNear, J. y David, H. (2013). The Rhizosphere—Roots, Soil and Everything In Between. Nature Education Knowledge, 4(3), 1.

-Millner, M. E. (1932). Natural Grafting in Hedera Helix. New Phytologist, 31(1), 2-25. https://doi.org/10.1111/j.1469-8137.1932.tb07430.x

-Morton, T. (2019). Humanidad: Solidaridad con los no-humanos. Adriana Hidalgo.

-Murphy, J. (2023, 19 de enero). An Architecture of Transscalarity AN in conversation with Andrés Jaque. The Architect’s Newspaper. https://www.archpaper.com/2023/01/an-in-conversation-with-andres-jaque/

-Musacchio, L. R. (2013). Cultivating deep care: Integrating landscape ecological research into the cultural dimension of ecosystem services. Landscape Ecology, 28(6), 1025-1038. https://doi.org/10.1007/s10980-013-9907-8

-Myers, N. (2021, 7 de enero). How to grow liveable worlds: Ten (not-so-easy) steps for life in the Planthroposcene. abc: religion and ethics. https://www.abc.net.au/religion/natasha-myers-how-to-grow-liveable-worlds:-ten-not-so-easy-step/11906548

-Nägeli, C. (con Leitgeb, H. y Schwendener S.) (1858). Beiträge zur wissenschaftlichen Botanik. W. Engelmann. https://doi.org/10.5962/bhl.title.41397

-Novoplansky, A. (2009). Picking battles wisely: Plant behaviour under competition. Plant, Cell & Environment, 32(6), 726-741. https://doi.org/10.1111/j.1365-3040.2009.01979.x

-Nowack, M. K., Vavrdová, T., Pitsili, E., Hirai, R. y Vahldick, H. (2024). The Root Cap en T. Beeckman y A. Eshel, Plant Roots: The Hidden Half (pp. 66-89). CRC Press. https://doi.org/10.1201/b23126

-Pardo de Santayana, M. y Morales, R. (2014). Inventario español de los conocimientos tradicionales relativos a la biodiversidad en M. Laura y Molina (Eds.). Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente.

-Pasquero, C. y Poletto, M. (2022). Biodesign in the age of artificial intelligence: Deep green. Routledge.

-Pérez Rigueiro, J. (2019). Materiales Biológicos y Biomateriales. Dextra.

-Pollini, B. y Rognoli, V. (2024). Healing Materialities: Framing Biodesign’s potential for conventional and regenerative sustainability. Research Directions: Biotechnology Design, 2, e21. https://doi.org/10.1017/btd.2024.14

-Puig de la Bellacasa, M. (2017). Matters of care: Speculative ethics in more than human worlds. University of Minnesota Press.

-Puig de la Bellacasa, M. (2023). El espíritu del suelo: Por una comunidad más que humana. Tercero incluido.

-Ratner, B. D. y Zhang, G. (2020). A History of Biomaterials en Biomaterials Science (pp. 21-34). Elsevier. https://doi.org/10.1016/B978-0-12-816137-1.00002-7

-Rodríguez, C. (2021). Biomaterials 101: From organic waste to material gold. https://fablabbcn.org/blog/emergent-ideas/biomaterials-101

-Rodríguez-Alonso, G. y Dubrovsky, J. G. (2024). The Root Apical Meristem. En T. Beeckman y A. Eshel, Plant Roots: The Hidden Half (pp. 33-65). CRC Press. https://doi.org/10.1201/b23126

-Scarpitti, C. y Valsecchi, F. (2023). For a Coexistence with the More-Than-Human: Making Biomaterials from a Philosophical Perspective. Sustainability, 15(6), 5464. https://doi.org/10.3390/su15065464

-Scherer, D. (2015). Interwoven [Gráfico]. https://dianascherer.nl/

-Scherer, D. (con Aloi, G., Fimmano, P. y Huizing, C.) (2023). Interwoven: Exercises in root system domestication. Jap Sam Books.

-Scott, J. C. (2017). Against the grain: A deep history of the earliest states. Yale University Press.

-Sheldrake, M. (2021). Entangled life: How Fungi Make our Worlds, Change our Minds & Shape our Futures. Random House.

-Simard, S. W., Perry, D. A., Jones, M. D., Myrold, D. D., Durall, D. M. y Molina, R. (1997). Net transfer of carbon between ectomycorrhizal tree species in the field. Nature, 388(6642), 579-582. https://doi.org/10.1038/41557

-Simons, E. (2015). Root fields [Audiovisual]. https://www.youtube.com/watch?v=X4MI3SkkUF0

-Sovová, L., Jehlička, P. y Daněk, P. (2021). Growing the Beautiful Anthropocene: Ethics of Care in East European Food Gardens. Sustainability, 13(9), 5193. https://doi.org/10.3390/su13095193

-Taiz, L., Alkon, D., Draguhn, A., Murphy, A., Blatt, M., Hawes, C., Thiel, G. y Robinson, D. G. (2019). Plants Neither Possess nor Require Consciousness. Trends in Plant Science, 24(8), 677-687. https://doi.org/10.1016/j.tplants.2019.05.008

-Wandersee, J. H. y Schussler, E. E. (1999). Preventing Plant Blindness. The American Biology Teacher, 61(2), 82-86. https://doi.org/10.2307/4450624

-Williams, N. y Collet, C. (2021). Biodesign and the Allure of «Grow-made» Textiles: An Interview with Carole Collet. GeoHumanities, 7(1), 345-357. https://doi.org/10.1080/2373566X.2020.1816141

-Zhou, J., Barati, B., Wu, J., Scherer, D. y Karana, E. (2021). Digital biofabrication to realize the potentials of plant roots for product design. Bio-Design and Manufacturing, 4(1), 111-122. https://doi.org/10.1007/s42242-020-00088-2

cover

Publicades

2026-06-30

Com citar

[1]
Cabanyes, S. 2026. El cultiu com a metodologia de disseny: els teixits radiculars vegetals com a possibilitat afectiva de codisseny interespècie . INMATERIAL. Diseño, Arte y Sociedad. 11, 21 (Jun. 2026), 36–55 p. DOI:https://doi.org/10.46516/inmaterial.v11.294.