Amanita digital: Hipervincles entre art i ciència
DOI:
https://doi.org/10.46516/inmaterial.v10.247Paraules clau:
recerca artística, LED, bolets, blau, art-ciència-tecnologiaResum
Coneguts col·loquialment com a «bolets» en l’àmbit de l’enginyeria informàtica, els LED blaus van aparèixer l’any 1993 com una nova espècie invasora capaç de proporcionar color econòmicament a les pantalles i d’afartar el món amb aparells electrònics. En aquest context, el projecte de recerca artística Amanita digital vincula la micologia, el caràcter social de la collita de bolets i la toxicitat dels fongs blaus amb el conglomerat d’emocions (tristesa, decaïment, decepció, etc.) associades a aquest color per interrogar des de l’art si l’empatx tecnològic pot tenir com a efecte secundari el malestar general que caracteritza la societat contemporània.
Mitjançant un paral·lelisme amb les tècniques de l’agricultura i la ciència, s’ha construït una granja de LED blaus i s’ha cultivat un gran nombre de bolets digitals, així com anotat els seus canvis fisiològics en un diari científic-artístic en línia per intentar comprendre la simbiosi perpètua entre tecnologia, natura, societat i art. Finalment, el conjunt de temàtiques i metodologies utilitzades en aquest projecte construeix un article que exposa el potencial del diàleg entre disciplines. La relació metafòrica entre els llums LED i els bolets —elements clau del projecte— permet acostar-se des d’altres punts de vista al funcionament i a algunes de les conseqüències socials de les pantalles en la societat contemporània.
Descàrregues
Referències
Agustí, E. y Vilà, A. (2014). Una analogía adecuada. En A. Vela (Directora del proyecto de investigación), MetaMétodo. Metodologías compartidas en procesos artístico (p. 81-95). Comanegra.
Alsina, P. (2020). Interseccions entre art, ciència i tecnología [Conferencia registrada en video]. Universitat Oberta de Catalunya.
Amandolse, D. y Basque BioDesign Center (2024). Growing Futures. Web oficial proyecto de investigación MUSAE. Consultado el 28 de marzo de 2025. https://musae.starts.eu/activities-dfa-projects/
Andevert, A. M. (2023). Tros de dona [Exposición]. Museu Terra. https://museuterra.cat/tros-de-dona/.
Badia, T. (2024). Malles, diagrames, nusos i grapes. Conversa sobre metodologies artístiques en projectes d’art i ciència i presentació dels quaderns GRAPA. CCCB.
Berardi, F. (2015). Heroes: Mass murder and suicide. Verso Books.
Bradbury, R. (2021). Las maquinarias de la alegría. Minotauro.
Broto, L. (2014). Observaciones en un laboratorio. En A. Vela (Directora del proyecto de investigación), MetaMétodo. Metodologías compartidas en procesos artístico (p. 46-49). Comanegra.
Cantera, A. L. y Ferrari, D. (2018). Cartografías invisibles. Web oficial de la artista. Consultado el 28 de marzo de 2025.
https://www.analauracantera.com.ar/cartografias-invisibles
Careri, F. (2024). Walksacapes. El andar como práctica estética. Gustavo Gili.
Carroll, L. (2015). Alicia en el país de las maravillas. Alianza editorial.
Eklöf, J. (2023). Manifiesto por la oscuridad. Cómo la contaminación lumínica amenaza nuestros ritmos de vida. Rosamerón.
Guardiola, I. (2019). L’ull i la navalla. Un assaig sobre el món com a interfície. Arcàdia.
Han, B-C. (2016). Psicopolítica. Herder.
Han, B-C. (2018). La sociedad del cansancio. Herder.
Heller, E. (2008). Psicología del color. Cómo actúan los colores sobre los sentimientos y la razón. Gustavo Gili.
Jarman, D. (Director). (1993). Blue [Película]. Basilisk Communications, Uplink, Arts Council of Grat Britain, Opal y BBC Radio3.
Jarman, D. (2019). Naturaleza moderna. Caja Negra.
Kopf, A. (2008). Maneres de (no) entrar a casa.
https://aliciakopf.blogspot.com/2008/09/. [Fecha de consulta: 02/09/2024].
Kopf, A. (2010). Die Weltmeere Wunderatlas von A. K. https://aliciakopf.tumblr.com/page/21. [Fecha de consulta: 02/09/2024].
Laux, H. E. (2012). Setas de España y Europa. Tikal.
Llevadot, L. (2022). Mi herida existía antes que yo. Feminismo y crítica a la diferencia sexual. Tusquets.
Lowenhaupt, A. (2021). La seta del fin del mundo. Sobre la posibilidad de vida en las ruinas capitalistas. Capitán Swing.
Manovich, L. (2017). El lenguaje de los nuevos medios de comunicación. La imagen en la era digital. Paidós.
Manubens, A. (2015). Visceral blue. Ajuntament de Barcelona y BCN Producció. https://www.lacapella.barcelona/system/files/2018-08/BCN-PR-15_FullSala_Comissariat_ESP.pdf. [Fecha de consulta: 03/09/2024].
Manubens, A. (2016). Visceral blue. Ajuntament de Barcelona y FolchStudio.
Llevadot, L. (2022). Mi herida existía antes que yo. Feminismo y crítica a la diferencia sexual. Tusquets.
Marín, A. (2021). Bolets del Vallès: com identificar-los, dites populars i altres curiositats. La llar del llibre edicions.
Ostendorf-Rodríguez, Y. (2024). Seamos como los hongos. El arte y las enseñanzas del micelio. Caja Negra.
Oxford University Press. (s.f.). Blue. En Oxford Learner’s Dictionaries. https://www.oxfordlearnersdictionaries.com/definition/english/blue_1?q=blue. [Fecha de consulta: 10/08/2024].
Pera, P. (2022). Aún no se lo he dicho a mi jardín. Errata naturae.
Pérez, R. (2013). El LED azul: su aplicación en comunicaciones por luz invisible. Revista de la Academia Canaria de Ciencias: = Folia Canariensis Academiae Scientiarum, 25(2), 115-125. https://hdl.handle.net/20.500.12285/racc/323.
Pla, J. (1971). Les hores. Ediciones Destino.
Pla, J. (1981). El que hem menjat. Ediciones Destino.
Sampedro, J. (2017). El arte de Cajal para explicar la ciencia. El País. https://bit.ly/37aL92v. [Fecha de consulta: 13/08/2024].
Shanken, E. (2011). Nuevos medios, arte-ciencia y arte contemporáneo: ¿hacia un discurso híbrido? Artnodes, 11, 5-61. https://openaccess.uoc.edu/bitstream/10609/10088/1/artnodes-n11-shanken-esp.pdf
Sheldrake, M. (2020). La red oculta de la vida. Cómo los hongos condicionan nuestro mundo, nuestra forma de pensar y nuestro futuro. Geoplaneta.
The Nobel Prize. (12 de agosto de 2024). Shunji Nakamura – Nobel Lecture. https://www.nobelprize.org/prizes/physics/2014/nakamura/lecture/. [Fecha de consulta: 12/08/2024].
Yehya, N. (2024). El planeta de los hongos. Una historia cultural de los hongos psicodélicos. Anagrama.
Zheludev, N. (2007). The life and times of the LED – a 100 year history. Nature Photonics, 1(4), 189-192. https://doi.org/10.1038/nphoton.2007.34. [Fecha de consulta: 12/08/2024].

Descàrregues
Publicades
Com citar
Número
Secció
Llicència
Drets d'autor (c) 2025 Marc Anglès Cacha

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual 4.0.