Amanita digital: Hipervincles entre art i ciència

Autors/ores

DOI:

https://doi.org/10.46516/inmaterial.v10.247

Paraules clau:

recerca artística, LED, bolets, blau, art-ciència-tecnologia

Resum

Coneguts col·loquialment com a «bolets» en l’àmbit de l’enginyeria informàtica, els LED blaus van aparèixer l’any 1993 com una nova espècie invasora capaç de proporcionar color econòmicament a les pantalles i d’afartar el món amb aparells electrònics. En aquest context, el projecte de recerca artística Amanita digital vincula la micologia, el caràcter social de la collita de bolets i la toxicitat dels fongs blaus amb el conglomerat d’emocions (tristesa, decaïment, decepció, etc.) associades a aquest color per interrogar des de l’art si l’empatx tecnològic pot tenir com a efecte secundari el malestar general que caracteritza la societat contemporània. 

Mitjançant un paral·lelisme amb les tècniques de l’agricultura i la ciència, s’ha construït una granja de LED blaus i s’ha cultivat un gran nombre de bolets digitals, així com anotat els seus canvis fisiològics en un diari científic-artístic en línia per intentar comprendre la simbiosi perpètua entre tecnologia, natura, societat i art. Finalment, el conjunt de temàtiques i metodologies utilitzades en aquest projecte construeix un article que exposa el potencial del diàleg entre disciplines. La relació metafòrica entre els llums LED i els bolets —elements clau del projecte— permet acostar-se des d’altres punts de vista al funcionament i a algunes de les conseqüències socials de les pantalles en la societat contemporània. 

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Biografia de l'autor/a

Marc Anglès Cacha, Universitat de Barcelona i Universitat Oberta de Catalunya (Barcelona, Espanya)

Marc Anglès (Sant Andreu de la Barca, 1993) és doctor Cum Laude en Estudis Avançats en Produccions Artístiques per la Universitat de Barcelona, institució on prèviament va cursar un màster en Producció i Recerca Artística i es va graduar en Belles Arts. Actualment, exerceix com a professor associat a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona, professor col·laborador del Grau d’Arts a la Universitat Oberta de Catalunya i artista plàstic. 

Les seves investigacions i pràctica artística han estat guardonades amb l’accèssit del Premi Antoni M. Badia i Margarit 2024 a la millor tesi escrita en català en l’àmbit de les humanitats i les ciències socials, les Ajudes per a tesis doctorals en català TDCAT2024 i les Beques per a la recerca i la innovació en l’àmbit de les arts visuals 2023 de la Generalitat de Catalunya, les Ajudes Injuve per a la Creació Jove 2023/2024 en la modalitat de producció d’obra, el premi de producció Sala d’Art Jove 2020, la beca Guasch Coranty 2019, les Ajudes Felícia Fuster 2018, entre d’altres. 

Referències

Agustí, E. y Vilà, A. (2014). Una analogía adecuada. En A. Vela (Directora del proyecto de investigación), MetaMétodo. Metodologías compartidas en procesos artístico (p. 81-95). Comanegra.

Alsina, P. (2020). Interseccions entre art, ciència i tecnología [Conferencia registrada en video]. Universitat Oberta de Catalunya.

https://www.youtube.com/watch?v=txeh7-4eMi8&list=PLvsphsV3XhzQnfhl39uA_Qo-R69CKdk28&ab_channel=UOC-UniversitatObertadeCatalunya

Amandolse, D. y Basque BioDesign Center (2024). Growing Futures. Web oficial proyecto de investigación MUSAE. Consultado el 28 de marzo de 2025. https://musae.starts.eu/activities-dfa-projects/

Andevert, A. M. (2023). Tros de dona [Exposición]. Museu Terra. https://museuterra.cat/tros-de-dona/.

Badia, T. (2024). Malles, diagrames, nusos i grapes. Conversa sobre metodologies artístiques en projectes d’art i ciència i presentació dels quaderns GRAPA. CCCB.

Berardi, F. (2015). Heroes: Mass murder and suicide. Verso Books.

Bradbury, R. (2021). Las maquinarias de la alegría. Minotauro.

Broto, L. (2014). Observaciones en un laboratorio. En A. Vela (Directora del proyecto de investigación), MetaMétodo. Metodologías compartidas en procesos artístico (p. 46-49). Comanegra.

Cantera, A. L. y Ferrari, D. (2018). Cartografías invisibles. Web oficial de la artista. Consultado el 28 de marzo de 2025.

https://www.analauracantera.com.ar/cartografias-invisibles

Careri, F. (2024). Walksacapes. El andar como práctica estética. Gustavo Gili.

Carroll, L. (2015). Alicia en el país de las maravillas. Alianza editorial.

Eklöf, J. (2023). Manifiesto por la oscuridad. Cómo la contaminación lumínica amenaza nuestros ritmos de vida. Rosamerón.

Guardiola, I. (2019). L’ull i la navalla. Un assaig sobre el món com a interfície. Arcàdia.

Han, B-C. (2016). Psicopolítica. Herder.

Han, B-C. (2018). La sociedad del cansancio. Herder.

Heller, E. (2008). Psicología del color. Cómo actúan los colores sobre los sentimientos y la razón. Gustavo Gili.

Jarman, D. (Director). (1993). Blue [Película]. Basilisk Communications, Uplink, Arts Council of Grat Britain, Opal y BBC Radio3.

Jarman, D. (2019). Naturaleza moderna. Caja Negra.

Kopf, A. (2008). Maneres de (no) entrar a casa.

https://aliciakopf.blogspot.com/2008/09/. [Fecha de consulta: 02/09/2024].

Kopf, A. (2010). Die Weltmeere Wunderatlas von A. K. https://aliciakopf.tumblr.com/page/21. [Fecha de consulta: 02/09/2024].

Laux, H. E. (2012). Setas de España y Europa. Tikal.

Llevadot, L. (2022). Mi herida existía antes que yo. Feminismo y crítica a la diferencia sexual. Tusquets.

Lowenhaupt, A. (2021). La seta del fin del mundo. Sobre la posibilidad de vida en las ruinas capitalistas. Capitán Swing.

Manovich, L. (2017). El lenguaje de los nuevos medios de comunicación. La imagen en la era digital. Paidós.

Manubens, A. (2015). Visceral blue. Ajuntament de Barcelona y BCN Producció. https://www.lacapella.barcelona/system/files/2018-08/BCN-PR-15_FullSala_Comissariat_ESP.pdf. [Fecha de consulta: 03/09/2024].

Manubens, A. (2016). Visceral blue. Ajuntament de Barcelona y FolchStudio.

Llevadot, L. (2022). Mi herida existía antes que yo. Feminismo y crítica a la diferencia sexual. Tusquets.

Marín, A. (2021). Bolets del Vallès: com identificar-los, dites populars i altres curiositats. La llar del llibre edicions.

Ostendorf-Rodríguez, Y. (2024). Seamos como los hongos. El arte y las enseñanzas del micelio. Caja Negra.

Oxford University Press. (s.f.). Blue. En Oxford Learner’s Dictionaries. https://www.oxfordlearnersdictionaries.com/definition/english/blue_1?q=blue. [Fecha de consulta: 10/08/2024].

Pera, P. (2022). Aún no se lo he dicho a mi jardín. Errata naturae.

Pérez, R. (2013). El LED azul: su aplicación en comunicaciones por luz invisible. Revista de la Academia Canaria de Ciencias: = Folia Canariensis Academiae Scientiarum, 25(2), 115-125. https://hdl.handle.net/20.500.12285/racc/323.

Pla, J. (1971). Les hores. Ediciones Destino.

Pla, J. (1981). El que hem menjat. Ediciones Destino.

Sampedro, J. (2017). El arte de Cajal para explicar la ciencia. El País. https://bit.ly/37aL92v. [Fecha de consulta: 13/08/2024].

Shanken, E. (2011). Nuevos medios, arte-ciencia y arte contemporáneo: ¿hacia un discurso híbrido? Artnodes, 11, 5-61. https://openaccess.uoc.edu/bitstream/10609/10088/1/artnodes-n11-shanken-esp.pdf

Sheldrake, M. (2020). La red oculta de la vida. Cómo los hongos condicionan nuestro mundo, nuestra forma de pensar y nuestro futuro. Geoplaneta.

The Nobel Prize. (12 de agosto de 2024). Shunji Nakamura – Nobel Lecture. https://www.nobelprize.org/prizes/physics/2014/nakamura/lecture/. [Fecha de consulta: 12/08/2024].

Yehya, N. (2024). El planeta de los hongos. Una historia cultural de los hongos psicodélicos. Anagrama.

Zheludev, N. (2007). The life and times of the LED – a 100 year history. Nature Photonics, 1(4), 189-192. https://doi.org/10.1038/nphoton.2007.34. [Fecha de consulta: 12/08/2024].

Publicades

2025-06-30

Com citar

[1]
Anglès Cacha, M. 2025. Amanita digital: Hipervincles entre art i ciència . INMATERIAL. Diseño, Arte y Sociedad. 10, 19 (Jun. 2025), 30–53 p. DOI:https://doi.org/10.46516/inmaterial.v10.247.