Una nova eròtica i geopolítica per el disseny chilè: Notes crítiques.

Autors/ores

DOI:

https://doi.org/10.46516/inmaterial.v10.208

Paraules clau:

disseny, eurocentrisme, eròtica, decolonialisme, un altre possible

Resum

Aquest article s’inscriu en el marc de la reflexió sobre la necessitat d’una nova geopolítica del disseny, i ho fa des d’una perspectiva decolonial del coneixement. Es defensa que, si el disseny xilè és concebut com una forma de projectar mons, la responsabilitat ètica, ambiental i social exigeix una eròtica renovada i formes de coneixement que deixin pocs marges per a l’ambigüitat conceptual, els fins espuris i la individuació. Un reposicionament del camp mitjançant una ecologia epistemològica implica qüestionar allò que s’ha generat conceptualment i axiològicament sota l’imperi del consum i en condicions de crisi social i ambiental, plantejant un nou horitzó del que és possible, des de processos autònoms i amb enllaç temporal. S’argumenta que, des d’una mirada prospectiva, existeixen possibilitats de presents i futurs diferents davant l’hegemonia eurocèntrica que constitueix la base fundacional del disseny xilè. Per a això, establim un diàleg, a través de diverses entrevistes, amb acadèmics i professionals que han treballat en l’àmbit del disseny durant els darrers cinquanta anys, amb l’objectiu de posar en tensió les formes de construcció del saber i de l’exercici professional dins del model neoliberal. 

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Biografies de l'autor/a

Juan Carlos Rodríguez Torrent, Universitat de Valparaíso (Valparaíso, Xile)

Juan Carlos Rodríguez Torrent és llicenciat en Filosofia i Antropologia per la Universitat de Xile, postgraduat a la Facultat Llatinoamericana de Ciències Socials (FLACSO) i doctor en Ciències Antropològiques per la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (1997). Actualment és professor titular i investigador a temps complet a la Facultat d’Arquitectura de la Universitat de Valparaíso, Xile. És membre del Centre d’Estudis Prospectius de l’Escola de Disseny. Reflexiona sobre l’antropologia i la sociologia dels territoris econòmics, polítics i viscuts, les cultures del treball i la construcció de fronteres internes dins dels estats nacionals. Com a docent, s’ha especialitzat en Filosofia del Disseny. 

És investigador responsable i director científic de projectes del Fons Nacional de Ciència i Tecnologia (Fondecyt) de l’Agència Nacional d’Investigació i Desenvolupament. Ha estat president altern del Grup d’Estudis d’Antropologia i Arqueologia de Fondecyt, avaluador de beques de formació de capital humà avançat de Conicyt, membre de comitès de selecció de beques, avaluador de la indexació de revistes per a Conicyt, consultor i dictaminador de revistes d’àmbit nacional i internacional. Ha estat professor convidat a l’Institut de Recerques Antropològiques de la UNAM, CIESAS-GOLFO, i ha impartit conferències i participat en seminaris en diversos centres acadèmics d’Europa, Àsia i Llatinoamèrica.

Ha publicat més de 80 articles en revistes acadèmiques com Chungara, Estudios Atacameños, Norte Grande, Medioambiente y Desarrollo, Andamios, Magallania, Atenea, Eure, Estudios Latinoamericanos, Bitácora Urbano Territorial, Desacatos, entre d’altres, així com capítols de llibres especialitzats sobre antropologia de la memòria, antropologia política i dels territoris, ciutats mineres i epistemologia, publicats per editorials universitàries i segells com LOM, Plaza y Valdés, CoLibris i UNAM. L’any 1992 va rebre el premi Cinquè Centenari del govern espanyol, i ha estat becari de diverses institucions xilens i internacionals. 

Rodrigo Vargas Callegari, Universidad de Valparaíso (Valparaíso, Xile)

Rodrigo Vargas Callegari holds a degree in Product Design from the University of Valparaíso, a Master’s in Strategic Design from the same institution, and a PhD in Sociology from the Alberto Hurtado University in Santiago, Chile. He is a full professor in Design and Sociology and a researcher at the Center for Prospective Studies of the School of Design at the University of Valparaíso. He also evaluates design research projects for the University of Chile and the Pontifical Catholic University of Valparaíso, and participates as a peer reviewer in accreditation processes for undergraduate and postgraduate programs. 

He has served as Director of the School of Design and Director of the Graduate School at the Faculty of Architecture, University of Valparaíso. He has given talks and lectures at academic centers, seminars, and conferences in Chile and abroad, served as guest editor of the journal BASE, and published in journals such as Kepes, Revista Chilena de Diseño, BASE, among others. 

Referències

Aguilar, L. 1996. La hechura de las políticas. México: Miguel Ángel Purrua

Amin, S. 1989. El Eurocentrismo. Crítica a una ideología. México: Siglo XXI.

Amin, S. 1988. La desconexión. Hacia un sistema mundial policéntrico. Madrid: IEPALA.

Bitar, S. 2022 (Ed) Estrategia industrial de Chile para la década de los años 70. Documentos inéditos 1969-1970. Santiago: Ariadna Ediciones.

Bonsiepe, G. 2016. Del archipiélago de proyectos. Diseño industrial en Chile 1971-1973. Argentina: Nodal.

Borries von, F. 2019. Proyectar mundos. Una teoría política del diseño. Santiago: Ediciones Metales Pesados.

Bourdieu, P. 1998. La distinción. Criterios y bases sociales del gusto. Madrid: Taurus.

Bourdieu, P. 1988. Cosas Dichas. Barcelona: Gedisa.

Bourdieu, P. 1990. Sociología y cultura. México: Grijalbo.

Callon, M. 1992. “El proceso de construcción de la sociedad. El estudio de la tecnología como herramienta para el análisis de sociológico,” en M. Domènech y Tirado (eds.) (1998) Sociología Simétrica. Ensayos sobre Ciencia,Tecnología y Sociedad, pp.143-170. Barcelona: Gedisa.

Castro-Gómez, S. y Grosfoguel, R. 2007. El giro decolonial. Reflexiones para una diversidad epistémica más allá del capitalismo global. Bogotá: Siglo del Hombre.

Coo, D. y Ríos, S. 2010. “Cambio estructural de la industria manufacturera en chile: 1979-2004”. En Revista de Economía Mundial 26, pp. 27-51.

Crutzen, P. y Stoermer, E. 2000. “The ‘Anthropocene’”, en Global Change Newsletter, núm. 41, pp. 17-18.

Domènech, M., & Tirado, F. J. 1998. Claves para la lectura de textos simétricos. En Sociología simétrica. Ensayos sobre ciencia tecnología y sociedad, pp. 13-50. Barcelona: Gedisa.

Durkheim, É. 1987. La división del trabajo social. Madrid Akal.

Escobar, A. 2018. Otro posible es posible: Caminando hacia las transiciones desde AbyaYala/Afro/Latino-América. Bogotá, Colombia: Desde Abajo.

Escobar, A. 2003. “Mundos y conocimientos de otro modo”. En Tabula Rasa, N°.1: p. 51-86.

Foucault, M. 1999. El orden del discurso. México: Tusquets Editores.

Gorz, A. 1992 “L'écologie politique entre expertocratie et autolimitation”. Dans Actuel Marx 1992/2 (n° 12), p. 15-29. Éditions Presses Universitaires de France https://doi.org/10.3917/amx.012.0015

Kuhn, T. 2004. La estructura de las revoluciones científicas. Fondo de Cultura Económica: México.

Latour, B. 1998. “De la mediación técnica”, en M. Domènech y F. Tirado (eds.) Sociología Simétrica. Ensayos sobre Ciencia, Tecnología y Sociedad, pp. 29-64. Barcelona: Gedisa.

Latour, B. 1999. La esperanza de Pandora. Barcelona: Gedisa.

Latour, B. 2005 Reassembling the social: an introduction to actor-network theory. Nueva York: Oxford University Press.

Latouche, S. 2014. Límite, Buenos Aires: Adriana Hidalgo Editora.

Latouche, S. 2009. Pequeño tratado del decrecimiento sereno. Barcelona, Icaria.

Latouche, S. 2008. La apuesta por el decrecimiento: ¿Cómo salir del imaginario dominante? Barcelona: Icaria.

Mondragón, H. y Mejía, C. 2015. “Sudamérica y las formas de lo moderno”. En Sudamérica moderna. Objetos, edificios, territorios, p. 16-37. H. Mondragón (ed) y C. Mejía (co-ed). Santiago: Arq Ediciones, Pontificia Universidad Católica de Chile.

Moore, J. 2000. El capital en la trama de la vida. Ecología y acumulación de capital. Madrid: Traficantes de Sueños.

Nussbaum, M. C. y Sen, A. 1998. La calidad de vida. México: Fondo Cultura Económica.

Patrouilleau, M. 2022. “Epistemología y crítica de la prospectiva y los estudios del futuro. Una visión desde América Latina”. En Prospectiva y Estudios del Futuro. Epistemologías y Experiencia en América Latina, p.21-50. Patrouilleau, M. y Albarracín, J. (Coordinadores). Bolivia: CIDES-UMSA.

Quijano, A. 1992. “Colonialidad y modernidad/racionalidad”. En Perú Indígena. Lima: Instituto Indigenista Peruano. Vol. 13. N° 29, p. 11-20.

Said, E. 1996. Said, E. Cultura e imperialismo. Barcelona: Anagrama.

Salazar, G. y Pinto, J. 2014. Historia contemporánea de Chile. Estado, legitimidad, ciudadanía. Santiago: LOM.

Sen, A. 2000. Desarrollo y Libertad. Buenos Aires: Editorial Planeta.

Sen, A. (1998). Bienestar, justicia y mercado. Barcelona: Ediciones Paidós Ibérica.

Shiva, V. y Shiva, K. (2020). Unidad versus el 1%. Rompiendo ilusiones, sembrando libertad. Santiago: LOM.

Schumacher , E. 1978. Lo pequeño es hermoso. Hoshiko.

Sousa Santos de, B. 2016. Descolonizar el saber, reinventar el poder. Santiago: LOM-Trilce.

Taibo, C. 2014. ¿Por qué el decrecimiento? Un ensayo sobre la antesala del colapso.Barcelona: Los libros del lince.

Tsing, A. 2023. Los hongos del fin del mundo. Sobre la posibilidad de vida en las ruinas capitalistas. Ciudad Autónoma de Buenos Aires: Caja Negra.

Vargas Callegari, R., Rodríguez Torrent, J. C. 2024. “Repercusiones de la dictadura cívico-militar en la identidad profesional del diseño en Chile”. En Revista Kepes (en edición).

Vargas Callegari, R., & Rodríguez Torrent, J. C. 2019. “Profesionalización del Diseño en Chile, una sinfonía en cuatro movimientos”. RChD: Creación Y Pensamiento, 4(6). https://doi.org/10.5354/0719-837X.2019.53636

Vera, R. 2015. “Un caso de diseño y de producción moderna. Orígenes de la Dirección de Aprovisionamiento del Estado (DAE)”. En Sudamérica moderna. Objetos, edificios, territorios, p. 84-97. H. Mondragón (ed) y C. Mejía (co-ed). Santiago: Arq Ediciones, Pontificia Universidad Católica de Chile.

Von Borries, F. (2019). Proyectar mundos. Una teoría política del diseño. Santiago: Ediciones Metales Pesados.

Weber, M. (2006). Sobre la teoría de las ciencias sociales. México: Ediciones Coyoacán.

Zafra, R. (2019). El entusiasmo. Precariedad y trabajo crativo en la era digital. Barcelona: Anagrama.

Publicades

2025-06-30

Com citar

[1]
Rodríguez Torrent, J.C. and Vargas Callegari, R. 2025. Una nova eròtica i geopolítica per el disseny chilè: Notes crítiques . INMATERIAL. Diseño, Arte y Sociedad. 10, 19 (Jun. 2025), 148–173 p. DOI:https://doi.org/10.46516/inmaterial.v10.208.