Pol·linitzadors del comú. Les arts d’allo viu i d’allò no viu.

Resum

Un repertori de materialitats en forma de set dibuixos conforma aquest projecte de creació, de nom Polinizadores de lo común que dona compte de l'ambigua idea del que és viu i del que no viu en les arts. Una escriptura-esqueix que sorgeix d'aquesta sèrie de dibuixos. La naturalesa d'aquesta escriptura dibuixada és mobilitzar i sostenir una sèrie de preguntes, pròpies i del comú, nascudes del medi que habitem i d'anteriors reflexions sobre la conservació o la memòria de les arts escèniques en sentit expandit.  En la tasca de pensar —des d'aquests pressupostos— ens acompanyem del marc conceptual proposat per Silvia L. Gil (sobre un horitzó feminista i en el que col·locar l'esperança) i de Vinciane Despret (amb les formes i les maneres d'aranyes i pops). Altres éssers no humans com les papallones monarca ens porten a transitar per les dimensions cosmològiques de la cultura. El traçat d'aquestes rutes migratòries a les arts i les seves connexions entre el que és viu i el que és mort, més enllà d'una lògica binària, formen part entreteixida i revolta de la realitat que habitem.  

 Partint del fragment, la variació, la mutació o l'enigma, aquest text abraça històries que creen mons, busseja els seus rastres en l'escriptura amb l'ajuda i a modiño d'una investigació basada en la pràctica artística.