La gràfica de la (contra) cultura. Un assaig visual

Resum

Poden les portades de revistes i publicacions explicar un món? Una època? Una cultura? Un país? Recorrent biblioteques, arxius i hemeroteques podem esbrinar moltes coses del nostre passat, reconstruir la història, la nostra història.

En uns temps, els nostres, en els quals estem sotmesos al domini de la imatge en pantalles i dispositius de tota mena, aquest assaig visual tracta de contar una història a partir de les portades, capçaleres, il·lustracions i fotografies d'algunes de les revistes i publicacions que van definir un període concret de la història d'Espanya, que ha vingut a dir-se «de transició». Per a mi, una història de la (contra)cultura, amb dos exemples destacats, Star i Ajoblanco.

Star (1974-1980) va ser un projecte personal de Juan José Fernández que va iniciar el seu camí com una revista de comix –el 85% del contingut estava dedicat a ells– i va acabar sent una revista contracultural que, en el seu últim número, el 57, dedicava només el 20% del seu contingut als còmics. D'esperit punk i apolític, l'autèntica revista Underground de la contracultura, amb incidència en les principals ciutats del país.

Ajoblanco (1974-1980 / 1987-1999) va ser un projecte col·lectiu iniciat per Pepe Ribas, Toni Puig i Fernando Mir. La publicació va aglutinar a filòsofs, poetes, arquitectos i artistes amb continguts polítics i socials d'ideologia llibertària i àcrata. La revista contracultural per excel·lència, que va influir en el desenvolupament dels joves espanyols tant de grans ciutats com de pobles i llogarets de tot el país.

Sense oblidar a altres propostes alternatives de distribució escassa, vida breu, interessos, com a Ozó, Nova Lent, La Lluna de Madrid, Barcelona, Underguía, les publicacions del col·lectiu Aiguadevidre, Alfals, Bang , Nosaltres Som Els Morts (NSLM), Disc Expres, L'Escurçó, Madrid Em Mata, Sal Comuna o el *underboletín EINA.