La construcció de la identitat gràfica de les institucions públiques de Galícia en la postmodernitat (1979-1999): la reinterpretació dels símbols propis a partir dels mites-de-lloc

Resum

L'arribada de la democràcia a Espanya va suposar la descentralització de l'Estat i una oportunitat per a repensar una complexa identitat les diferents sensibilitats de la qual nacionals havien estat retallades i perseguides durant la dictadura. El disseny va emergir com una eina d'avantguarda, i la identitat visual dels nous estaments polítics; ministeris, autonomies, diputacions, ajuntaments i altres entitats territorials van abordar una urgent renovació de la seva imatge amb resultats dispars.

A Galícia, la primera generació de dissenyadors i dissenyadores amb consciència de ser-ho, van protagonitzar una cerca de nous símbols identitaris.

Seguint les noves idees postmodernes, van reinterpretar la tradició des de la cantonada atlàntica en contraposició al concepte de «*mediterraneidad» dominant. Van recórrer als símbols ancestrals com la petxina de pelegrí del pelegrí, la Creu de Santiago, els símbols de la cultura *castrexa o les reinterpretacions d'heràldica amb la complicitat política d'institucions que buscaven una identitat singular i un encaix propi. Els estudis de disseny construeixen sobre les idees dels seus predecessors, aquells dissenyadors-artistes que havien intentat el projecte gairebé utòpic dels anys seixanta i setanta del Laboratori de Formes de Galícia. El disseny gràfic a la Galícia dels vuitanta i noranta es va moure entre la contradicció de descobrir, al mateix temps, el rigor del projecte modern i els nous postulats postmoderns. Aquest article pretén analitzar les singularitats del disseny corporatiu institucional i territorial a Galícia en l'època postmoderna, mitjançant la reinterpretació d'una sèrie de símbols propis com a mites-de-lloc que han definit fins a l'actualitat una identitat gràfica diferenciada.